Parc Nacional Marítimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera

L’espai
Què s'hi pot fer?
Saber-ne més
Equipaments
Documentació

L’espai

Descripció

Com arribar-hi?

Mapa

Xarxes socials

Web

Avisos

FAQ

Descripció

El Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera està situat al sud de Mallorca, a deu milles nàutiques del port mallorquí més proper, el de la Colònia de Sant Jordi (ses Salines).

La superfície protegida és de 90.794 ha, de les quals 89.478 corresponen al medi marí i la resta, a les 19 illes i illots de l’arxipèlag.

Com arribar-hi?

Per anar a Cabrera es poden agafar les barques turístiques que surten de la Colònia de Sant Jordi (ses Salines) els mesos d’estiu.

Si voleu anar-hi amb el vostre vaixell, cal que sol·liciteu un permís de navegació.
Si voleu passar la nit al port de Cabrera, heu de menester una reserva de fondeig.

Empreses privades de transport col·lectiu

MAR CABRERA

Sortides des de: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Més informació: 971 65 64 03, e-mail: info@marcabrera.com; http://www.marcabrera.com

EXCURSIONS A CABRERA

Sortides des de: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Més informació: 971 64 90 34, e-mail: info@excursionsacabrera.es; http://www.excursionsacabrera.es/

ONA I MAR SERVEIS MARÍTIMS

Sortides des de: Colònia de Sant Jordi (Mallorca)
Més informació: (+34)650310969 ,e-mail: reservas@marinereservetrips.com; https://onaimar.es

Avisos

Voleu rebre informació del Parc Nacional de Cabrera?

Emplenau el següent formulari d’inscripció i rebreu notícies per correu electrònic.

FAQs

Cerrar tabs
Transport

Com ho puc fer per arribar a Cabrera?
Hi ha empreses que ofereixen el servei de transport des de la Colònia de Sant Jordi. També hi podeu anar en embarcació privada (sol·licitant prèviament el permís de navegació i, en cas que hi vulgueu passar la nit, també el de fondeig).

Més informació a: https://xenib.com/espai-natural/parc-nacional-maritimoterrestre-de-larxipelag-de-cabrera/#com-arribar

Navegació

He de menester qualque permís per navegar per aigües de Cabrera?
Sí, heu d’obtenir el permís de navegació en aigües del Parc Nacional, que té vigència per un any i és gratuït.

Obteniu el permís de navegació a https://www.caib.es/rescabfront/inicioForm?tipoReserva=AUTORIZACION_NAVEGACION&lang=ca

Per on està permès navegar?
Per totes les aigües del Parc Nacional, excepte les zones de reserva. Consultau el plànol de zones navegables:

Puc quedar a dormir amb una embarcació particular?
Sí. Necessitareu, a més del permís de navegació, la corresponent reserva de boia. Vegeu l’apartat “Boies” més avall.

Puc atracar la meva embarcació al Port?
Si veniu amb embarcació particular, només podeu fondejar a una de les boies de la badia del port o a les boies de la badia d’es Burrí. La zona d’atracament del Port està reservada per a les embarcacions de transport col·lectiu, forces de seguretat, les embarcacions pròpies del Parc i d’altres amb les corresponents autoritzacions.

On puc desembarcar?
Només està permès desembarcar als molls: el moll principal del Port i el moll de Cas Pagès, al costat de sa Platgeta. Si veniu amb embarcació particular, heu de fondejar a una de les boies del Port i, després, arribar amb embarcació auxiliar a qualsevol dels dos molls (al moll principal hi ha una zona específica per a les embarcacions auxiliars).

El Port de Cabrera disposa de serveis per a les embarcacions particulars?
Al Port només trobareu uns banys públics sense dutxes. No disposa de cap servei d’atenció a les embarcacions, com pot ser la recollida selectiva de residus, endolls, benzinera…

Puc nedar a qualsevol lloc voltant l’Arxipèlag, sense tocar terra?
Podeu nedar a les zones habilitades vora les dues platges (sa Platgeta, es Caló de ses Agulles i s’Espalmador). També podeu nedar a l’entorn de la vostra embarcació si la teniu fondejada a una boia (tant a la badia del Port com a la zona de boies d’es Burrí), però us recomanam no travessar la zona del port nedant, ja que pot ser perillós pel trànsit d’embarcacions.
Recordau, però, que només podeu sortir de l’aigua a terra a sa Platgeta i s’Espalmador.

Boies

Com puc reservar una boia?
Aquí trobareu els enllaços per reservar les boies o anul·lar una reserva feta, així com per sol·licitar els permisos de fondeig i també de busseig: http://reservacabrera.caib.es

Quin preu tenen les boies?
El preu varia en funció de l’eslora de l’embarcació i de la temporada de l’any. Les boies es poden reservar a:
https://www.caib.es/rescabfront/inicioForm?tipoReserva=AMARRE&lang=ca

Quant de temps puc tenir una boia reservada?
Durant els mesos de juliol i agost, es poden reservar les boies per un màxim de dues nits. La resta de mesos, el període màxim de reserva és de set nits.

Com puc saber si hi ha boies diürnes lliures?
Les boies de dia, com que són gratuïtes, no figuren al sistema de reserva de boies. Per tant, fins que no s’arriba al Port no és possible determinar si alguna boia de dia està lliure.

 

Activitats

Quins són els millors indrets per fer snorkel?
Recomanam practicar snorkel a les zones de sa Platgeta i s’Espalmador, ja que hi ha àrees delimitades per a banyistes i no hi poden circular embarcacions. A sa Platgeta hi trobareu, a més, un itinerari submarí autoguiat, amb panells de les diferents espècies de peixos que podreu observar.

Es poden realitzar activitats esportives aquàtiques al Port de Cabrera?
A més de nedar i fer snorkel, es pot realitzar paddle surf i passejar en caiac sempre i quan es respecti una distància de seguretat amb les embarcacions fondejades per evitar crear situacions de perill.

Serveis

Com em puc desplaçar per l’illa?
Els desplaçaments sempre es fan a peu, de manera que convé anar-hi amb un calçat apropiat per camins de terra.

Hi ha restaurants o cafeteries a Cabrera?
Al Port hi ha servei de bar a la Cantina.

Es pot pagar amb targeta de crèdit?
Sí, es pot pagar amb targeta de crèdit (no hi ha cap caixer automàtic).

Es poden llogar caiacs o dinguis?
No hi ha servei de lloguer de caiacs ni de dinguis o bots auxiliars.

Itineraris

Està permès l’accés lliure fins al far d’Enciola?
No, actualment l’accés al far d’Enciola està restringit a causa de tasques de recuperació de la vegetació i només s’hi pot accedir amb visites guiades per personal del Parc. El recorregut d’accés lliure acaba al mirador del Coll Roig (amb vistes al far).

Quin preu tenen els itineraris guiats?
Els itineraris guiats amb el personal del Parc Nacional són gratuïts, però heu de reservar plaça.

Quin horari tenen els itineraris guiats?
L’horari dels itineraris pot variar en funció de l’època de l’any i de la disponibilitat de guies al Parc. Consultau-los a l’oficina d’informació del Port.

Es pot contractar un guia per fer una excursió de forma particular?
Les excursions guiades oferides pel personal del Parc són gratuïtes i obertes a tot el públic. Depenent de l’època de l’any i la disponibilitat de l’equip es poden concertar itineraris per a grups tancats.

Què podem trobar al museu?
El museu etnogràfic Es Celler compta amb tres seccions per donar a conèixer la relació entre les comunitats humanes i el medi natural de Cabrera: Història; Etnologia i usos tradicionals; i Recursos naturals.

Quin preu té el museu?
La visita al museu és gratuïta.

Quin horari té el museu?
L’horari del museu pot variar en funció de l’època i la disponibilitat de personal a l’illa. Consultau-ho a l’oficina d’informació del Port.

Refugis

Com s’ha de fer per reservar plaça al refugi de Cabrera?
Les reserves es fan a través del web http://reservacabrera.caib.es

Hi ha servei de transport de motxilles i menjar al refugi?
No disposam de servei de transport de motxilles ni menjar. Tampoc no hi ha aigua potable al refugi. Us aconsellam que no carregueu un equipatge excessiu perquè el trajecte del port al refugi l’heu de fer a peu (20 minuts, aproximadament).

Altres

 

Què s’hi pot fer?

Normativa

Permisos i autoritzacions

Gaudiu

Agenda

Itineraris

Activitats permeses i característiques

Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu

Activitats permeses amb permís

h

Normativa

Cerrar tabs
Normativa

L’arxipèlag va ser declarat Parc Nacional el 29 d’abril de 1991 (Llei 14/1991). El 1993 va ser aprovat el seu pla d’ordenació de recursos naturals (PORN, Reial Decret 1431/1992) i el 1995 (Reial decret 277/1995) entrava en vigor el seu primer pla rector d’ús i gestió (PRUG), revisat i ratificat el 2006 pel Govern de les Illes Balears (Decret 58/2006). El 2001 (Reial decret 941/2001) s’aprovava el Pla sectorial de regulació de les activitats extractives, conegut popularment com el pla de pesca. El febrer del 2019 es va aprovar per Acord de Consell de Ministres l’ampliació dels límits del Parc Nacional de Cabrera per incorporació d’espais marins colindants (Resolució del 7 de febrer de 2019, de l’Organisme Autònom Parcs Nacionals). A més, l’arxipèlag de Cabrera està inclòs en una zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i és lloc d’importància comunitària marina (LIC), per la qual cosa forma part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. El 2003 va ser declarat zona especialment protegida d’interès per a la Mediterrània (ZEPIM).

Normes generals de l’ENP

Usos i activitats permeses:

Usos i activitats que requereixen autorització escrita:

Usos i activitats prohibides:

Z

Permisos i autoritzacions

Cerrar tabs
Permisos

Els permisos de fondeig i busseig, així com els tràmits d’ampliació i d’anul·lació, es gestionen a través de l’aplicació informàtica de la CAIB mitjançant  l’enllaç següent:

https://www.caib.es/rescab7front/?lang=es

Gaudiu dels ENPs

El Parc Nacional maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera el formen un conjunt d’illes i d’illots situats al sud-est de Mallorca que, per les seves especials condicions geogràfiques, geològiques i naturals, ha transitat al llarg de la història per una diversitat de situacions que han conformat un espai d’especial atractiu per a tot tipus de visitants. El visitant de Cabrera Gran, l’única illa visitable, es trobarà un sorprenent paisatge de cales i racons pràcticament inalterats per l’escassa presència humana al llarg dels segles. Al mateix temps, es trobarà amb una llarga història farcida de passatges ben curiosos que despertaran el seu interès: des de la presència d’un monestir del segle V, a les històries de corsaris o la sorprenent història dels soldats de l’exèrcit napoleònic empresonats a l’illa.

Alhora, la presència d’endemismes com les sargantanes o la rotgeta, una natura ben viva i meravellosament adaptada, no deixa indiferent ningú. Passejar de la mà de guies especialitzats i visitar indrets d’una bellesa natural indescriptible, al mateix temps que es va descobrint la importància i valor d’aquest món tan peculiar i autèntic és una experiència única.

Cabrera és un gran laboratori de 90.000 hectàrees d’extensió, de les quals més del 98% corresponen al medi marí, que gaudeix de la màxima protecció. Científics de totes les especialitats treballen i aporten coneixement científic des d’aquest racó de món especialment ben conservat.

Venir a Cabrera és gaudir d’un paisatge peculiar, d’un espai natural molt ben conservat i d’una història sorprenent.

Agenda

Propers esdeveniments:

Itineraris

A continuació podeu consultar els itineraris disponibles per a aquest Espai Natural Protegit.

Referències

Per veure les referències de color del mapa, obriu el desplegable (a l’esquerra).

El far de l’Enciola (itinerari guiat)

Na Picamosques (itinerari guiat)

La Serra des Canal de ses Figueres (itinerari guiat)

Cala en Ganduf (itinerari guiat)

Ses Sitges (itinerari guiat)

La Miranda (itinerari guiat)

El Museu (itinerari autoguiat)

Visita arqueològica (itinerari autoguiat)

El Castell (itinerari autoguiat)

Itineraris disponibles​
Cerrar tabs itineraris

El far de l’Enciola (itinerari guiat)

Dificultat: Mitja/baixa. Distància: 9 km (anada i tornada des de Cas Pagès). Durada: 3 hores. Requisits: Itinerari guiat. Per sol·licitar informació i inscriure-us, contactau amb l’oficina del port de Cabrera. Recomanacions: Portar sabates còmodes.Temàtica: Senderisme, paisatgística, flora i fauna. Descripció: L’excursió al far de l’Enciola és, malgrat la dificultat que suposa superar els accentuats desnivells, molt gratificant. La primera ascensió és de s’Espalmador fins al coll Roig, on la garriga es va fent més atapeïda. Dalt del coll hi ha un pinaret. Una vegada hem travessat el coll, ens sorprèn un paisatge molt més àrid i inhòspit. Arribats al far la vista sobre la mar i el sud de Cabrera es perd en l’horitzó.
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

Del Cas Pagès a s’Espalmador
Sortint del moll de Cas Pasgès i passant per davant de sa Platgeta,ens dirigirem a una altra platja de la badia, s’Espalmador. Sembla que aquesta cala rep el nom del fet que aquí s’espalmaven els vaixells, tasca consistent en posar-los en sec per netejar el fons de caragolins i altres animalons marins adherits al buc i per calafatarlos. Si fem l’excursió al final de la primavera podrem delectar-nos amb l’espectacular vermell que presenten les lletreres (Euphorbia dendroides) del camí mentre les sargantanes (Podarcis lilfordi) se’ns creuen furtives cap a un altre costat.

El canal Llarg
A la dreta i sortint de s’Espalmador trobarem una zona sense vegetació, és un antic sementer. Una paret seca que encara es conserva acceptablement servia per evitar que sortissin del tancat les cabres i les ovelles. Avui no hi ha cap guarda de bestiar a l’illa. Si continuem la nostra marxa començarem la pujada al coll, una zona principalment arbustiva, en la qual predominen la mata (Pistacia lentiscus), el romaní (Rosmarinus officinalis), l’ullastre (Olea europaea) i l’aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), entre d’altres. Dalt del coll trobarem un petit grup de pins (Pinus halepensis).

El varador del far
En aquest recer hi ha l’antic punt de descarregament de material d’obra, petroli i queviures per a la construcció i funcionament del far. Poc abans, haurem passat per un istme que uneix la península de l’Enciola amb la resta de l’illa i que es coneix com sa Barrereta. Aquesta zona és poblada per unes plantes espinoses i de forma arrodonida, conegudes com coixinets de monja (Astragalus balearicus i Dorycnium fulgurans), i d’altres espècies com la saladina (Limonium minutum subsp. caprariense), el romaní i l’ullastre, modelades per les dures condicions atmosfèriques i ben adaptades a les condicions extremes de la costa (el vent, la saladina, els sòls rocosos, la sequera estival, etc.). Cap a llevant veurem els Estells, un conjunt de cinc illots ( Estell d’en terra, Estell d’en Fora, Estell des Coll, Estell Xapat i Estell de s’Esclata-sang) a més d’alguns esculls, tots molt petits, però ben alts en relació amb la seva escassa superfície. En aquests illots, cria el falcó marí (Falco eleonorae). Aquesta au rapinyaire realitza una llarga migració des de l’oceà Índic, d’aproximadament 8.000 km. La seva temporada de cria comença més tard que la majoria d’aus, perquè la fa coincidir amb el pas de les aus de migració de tardor, que captura en vol per alimentar els seus polls. També creix en un dels Estells i a l’illa de ses Bledes, l’alfals arbori (Medicago citrina), una planta d’aspecte llenyós. En aquesta zona es va descobrir la rotgeta (Rubia angustifolia subsp. caespitosa), endemisme exclusiu de Cabrera. Aquí a prop hi ha l’illa de ses Rates, un curiós topònim de creació recent, ja que en la cartografia més antiga es coneix com l’illa Freda. El seu perfil ens recorda una tortuga que beu i té un arc que se submergeix a més de 20 metres. En aquest paisatge sec i isolat hi ha el dolç de l’Enciola, d’aigua dolça, i on s’abeurava el bestiar, i el Cocó de l’Encai, d’on es recol·lectava la sal acumulada. Un poc més enllà albirarem les antigues cases dels constructors del far.

El far de l’Enciola
Damunt la punta de l’Enciola, al sud-oest i elevat 102 metres per damunt del nivell de la mar, s’alça impressionant el far. El 1864 Emili Pou en féu el projecte. Abans de començar amb la construcció del far, va ser necessari obrir un camí de prop d’un quilòmetre i mig que partiria d’un embarcador on havia d’arribar el material necessari per a l’edificació. Posteriorment el camí s’allargaria uns 6 km fins al port de Cabrera. Malgrat que la construcció finalitzà el 1868, no entrà en funcionament fins el 15 d’agost de 1870, car fins aleshores no arribà l’òptica. Actualment el pla focal presenta grup de tres llampades cada 10 segons, que són visible a 32 milles de distància. El far té una planta quadrada de 360 m2 i està construït amb pedra de Santanyí. Tant la tipologia de l’edifici com la distribució de l’espai interior són com les del far de Formentor, al nord oest de l’illa de Mallorca, el projecte del qual també és de l’enginyer Emili Pou. L’habitatge havia de ser ampli i apte per a un mínim de dues famílies que romandrien incomunicades durant llargues temporades. El 1958, l’automatització dels fars va permetre que els faroners es traslladessin a Mallorca.

Na Picamosques (itinerari guiat)

Dificultat: Mitja/Alta. Distància: 11 km. Durada: 3 hores. Requisits: (*) Itinerari guiat. Per sol·licitar informació i inscriure-us, contactau amb l’equip de guies a l’oficina del port de Cabrera. Descripció: Es tracta de l’ascensió al punt més alt de l’illa de Cabrera (172 m) des del qual tindrem unes espectaculars vistes del port, el cap de Llebeig i el far de l’Enciola. Iniciem l’itinerari sortint del port, punt de desembarcament obligat per a les embarcacions turístiques, i en el qual hi ha un conjunt de construccions de les quals destaquen l’oficina d’informació, la cantina, el refugi de pescadors, la comandància, el dispensari mèdic i l’antic forn militar.
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

El camí del port a s’Espalmador
Començarem l’itinerari al punt de trobada habitual, l’oficina d’informació del Parc. Després d’haver superat la primera pujada, a l’esquerra veurem una creu de dimensions considerables instal·lada en memòria de l’amo en Damià Sunyer i dels seus fills. Aquest senyor va esser l’ arrendatari, el pagès, l’encarregat de proveir de petroli el far de l’Enciola, el cantiner i el telegrafista de Cabrera des de 1914. El 31 de juliol de 1936, uns membres de la tripulació d’un submarí del bàndol republicà aparegueren a l’illa i empresonaren als seus fills, Joan i Gaspar. Els traslladaren a Menorca on foren afusellats dies més tard. Seguint el camí trobarem el parc fotovoltaic amb la benzinera, a l’esquerra, i el caló de ses Agulles, a la dreta. Més endavant, sobre un turonet, dominant la badia, trobarem la capella dedicada a santa Peronella, l’Esglesieta, bastida en una parcel·la de 6.300 m2, cedida a l’Església per Sebastià Feliu. El 1911, Emili Sagristà Llompart, vicari de l’església filial de Cabrera, exposà al bisbe de Mallorca la necessitat de construir un temple. Finalment, el 1915 els estadants de la colònia de Vil·la Cristina, que era el nom que rebia l’assentament agrícola establert a Cabrera, els pescadors, els faroners i els militars de l’illa tenien un lloc per poder oir missa. Actualment forma part de les instal·lacions que el Ministeri de Defensa manté a l’illa, ja que foren expropiades les terres a l’Església i a la familia Feliu el 30 de juny de 1916. La capella també rep els noms de cas Rei o sa Vicaria. Just passada l’esglesieta trobarem els antics barracons militars. Com hem comentat abans, la presència militar durant el segle XX ve marcada per l’expropiació de l’arxipèlag, decretada per la Reial Ordre de 7 de juliol de 1916, a la família Feliu per la quantitat de 362.148 pessetes. La construcció del campament és del començament del decenni de 1970. Actualment els barracons alberguen oficines i residències dels treballadors del Parc, grups científics i personal militar. De tots els edificis en destaca un, que no té els trets característics d’una construcció militar. És l’antiga casa de la família Humbert, els propietaris de Cabrera anteriors als Feliu. Continuant l’excursió en direcció a sa Platgeta passarem per les cases de cas Pagès i el mollet de sa Madona, anteriors a 1860. És perfectament conegut que la principal activitat duta a terme a Cabrera era la pesca, però també se n’hi feien d’altres d’agrícoles, ramaderes i forestals, que han deixat vestigis ben interessants. Cas Pagès estava ocupada per les famílies arrendatàries de les terres i els missatges que s’encarregaven dels sementers de conreu de secà i del bestiar (porcs, ovelles i cabres). El nucli està integrat per una casa pagesa mallorquina de dos aiguavessos, l’era, les pallisses, el molí de sang o fariner, les solls i el mollet. Durant els darrers quaranta anys les cases han estat ocupades per en Joan Vidal (es Pagès), la seva esposa Maria i la seva família, que arribaren a Cabrera l’any 1968. A l’àrea de sa Platgeta hi ha els tres punts arqueològics de màxim interès del recorregut, les restes del campament dels soldats francesos empresonats a l’illa, la necròpolis dels monjos bizantins i les piques de salaons, probablement d’època romana. A prop hi ha el coll d’una cisterna i unes piques que servien per abeurar el bestiar; es recollia l’aigua que arribava pel canal de ses Figueres. També n’hi arribava mitjançant la filtració d’aigua de la mar a través de les parets de marès del pou. Si ens fixem en l’àrea terrestre de sa Platgeta i s’Espalmador veurem que estan desforestades o amb vegetació dispersa i que hi ha restes de parets, murs i tancaments que impedien l’accés del bestiar als conreus de secà d’aquests sementers.

La pujada a na Picamosques
Quan hem deixat el camí del far de l’Enciola iniciarem la pujada. El primer element que crida la nostra atenció és un forn de calç en el qual s’han realitzat treballs de consolidació. Més endavant tindrem unes vistes espectaculars sobre un altre forn, és el que dóna nom al caló des Forn. Amb aquests dos exemples, i la troballa de nombrosos rotlos de sitja, tenim l’evidència de la pràctica d’activitats relacionades amb el bosc i la garriga, com són l’elaboració de calç i carbó. La ubicació d’aquests elements en zones determinades sempre tenia en compte dues condicions: que fos fàcil proveir-los de matèries primeres (llenya i roca calcària) i que hi hagués un bon accés per poder transportar el carbó i la calç obtinguts. El segon forn està arran de costa, de manera que era bo de fer arribar-hi i carregar les embarcacions, per dur la calç i el carbó a Mallorca, on eren venuts. Progressivament i seguint l’ascensió, el paisatge va canviant. Així passem d’una garriga arbustiva amb predomini de mates (Pistacea lentiscus), ullastres (Olea europaea) i savines (Juniperus phoenicea) a una vegetació molt més dispersa i oberta i adaptada a unes condicions molt adverses de vent, insolació, escasses pluges i substrat molt pobre, on les espècies predominants són el romaní (Rosmarinus officinalis), l’estepa joana (Hypericum balearicum), que donen a la part final de l’itinerari un aspecte desolat. Al darrer tram, el camí queda molt perdut en una àrea rocosa coneguda popularment com «dent de ca» (formació càrstica). Al cim, coronat amb el vèrtex geodèsic, on podrem gaudir d’unes vistes magnífiques, trobarem alguns exemplars de boix (Buxus balearica). El retorn cap al port el farem pel mateix camí.

La Serra des Canal de ses Figueres (itinerari guiat)

Dificultat: Mitja. Distància: 8,5km. Durada: 2,5 hores. Requisits: Itinerari guiat. Per sol·licitar informació i inscriure-us, contactau amb l’equip de guies a l’oficina del port de Cabrera.
Recomanacions: Per fer aquest recorregut heu de dirigir-vos a l’oficina d’informació del port de Cabrera per sol·licitar el servei de guies i per informar-vos dels horaris, ja que poden variar segons l’època de l’any i la disponibilitat de guies. Descripció: Es tracta d’un itinerari circular per una zona d’alçada considerable, des d’on podrem gaudir d’una meravellosa vista panoràmica de la part sud i est de l’arxipèlag, que inclou la badia principal, el far de l’Enciola, els Estells, el codolar de l’Imperial i la Miranda o Bellamirada, entre d’altres. Permetrà fer-nos una idea de les dimensions de l’illa, ja que tot el temps veurem les dues bandes del camí.
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

Del port al canal de ses Figueres
Prèviament citats pel guia començarem la caminada vorejant el port, per arribar a sa Platgeta i endinsar-nos a l’illa en direcció al celler. Pel camí podrem veure el parc fotovoltaic, sa Vicaria, el campament, cas Pagès, els sementers de sa Platgeta i el celler.

Canal de ses Figueres
En haver deixat enrere els sementers de sa Platgeta prendrem un camí a la dreta, que ens durà al canal de ses Figueres. Aquesta petita vall està encaixada entre els cims del penyal Blanc i la serra de ses Figueres. En el seu inici hi trobarem antigues zones de cultius, avui dia abandonades. Al començament del canal hi ha un conjunt de figueres (Ficus carica), que probablement donaren nom a la zona. Tot caminant, passarem per una àrea de vegetació típica de garriga fins arribar a un pinar, acompanyat de nombroses espècies d’arbusts com el xiprell (Erica multiflora), la mata (Pistacia lentiscus) o l’aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia). Segons l’època de l’any en què facem l’excursió també hi podrem veure diferents espècies de bolets. L’únic element etnogràfic que trobarem en aquest tram de l’excursió és un pou, l’aigua del qual era utilitzada per abeurar el bestiar. A l’hivern du aigua recollida per filtració.

La serra de ses Figueres
Quan haurem arribat a dalt, és obligada una aturada per descansar del fort pendent que haurem superat i també per gaudir de les espectaculars vistes. Però aquest només serà el principi, ja que durant tot el camí que ens queda per davant tindrem vistes cap al port a l’esquerra, i a la mar i els penya-segats a la dreta. Després del descans, continuarem fins a un mirador des d’on podrem veure el far de l’Enciola retallat dins la mar i els Estells, un conjunt de cinc illots al límit meridional del Parc, en els quals es fa l’alfals arbori (Medicago citrina) i nidifica el falcó marí (Falco eleonorae) des de maig fins al final de la tardor. Aquesta rapinyaire, a diferència de la majoria d’aus, cria al final de l’estiu, moment en què arriben milers d’ocells migratoris des del nord d’Europa, i que serviran per alimentar als seus polls fins que abandonin el niu i es disposin a emprendre la seva pròpia migració. Durant tot el camí tenim les vistes cap al port a mà esquerra. Al mateix costat també hi podem veure, durant un tram del recorregut, ses Quatre Quarterades, antiga zona de conreu de la vinya durant els anys que la família Feliu explotà aquestes terres. Just devora hi ha cas Garriguer. A l’altre costat podem veure el canal de s’Aigua, destacat torrent de l’illa i que a l’hivern, quan plou bastant, duu aigua. Gran part d’aquesta serra està coberta per una garriga baixa i densa, en la qual predominen el xiprell (Erica multiflora), el romaní (Rosmarinus officinalis), la cossiada (Globularia alypum) i l’estepa llimonenca (Cistus monspeliensis). Depenent de l’època de l’any també hi trobem nombroses plantes que tenyeixen el camí de color amb les seves flors, com el lila de l’herba de Sant Ponç (Teucrium polium), el groc dels jonquillos (Narcissus tazetta) o el blanc de les cebes marines (Urginea maritima). Una planta molt curiosa que podem trobar florida al camí si fem l’excursió a la primavera és la canyaferla (Ferula communis), que fa una inflorescència groga que pot arribar als dos metres d’alçada. Al llarg del camí també podrem observar restes de la presència d’animals. Les més comunes són els forats que fan els conills (Oryctolagus cuniculus) i els seus excrements, amb un poc de sort alguna ploma de busqueret (Sylvia sp.), de puput (Upupa epops) o de tudó (Columba palumbus), i a l’hivern, quan ha plogut, a les basses que es formen al camí, també podrem descobrir-hi alguna petjada.

El codolar de l’Imperial
En aquest punt s’erigeix un dels penya-segats més espectaculars del Parc. Des d’aquí i en direcció SE veurem un extrem de l’illot Imperial i en la direcció oposada, NE, l’illot de ses Bledes, que deu el seu nom a una varietat de bleda silvestre; també s’hi fa l’alfals arbori (Medicago citrina), espècie d’alfals llenyós que presenta una distribució molt reduïda, ja que només es troba a les Columbretes i en alguns illots de Cabrera. Si mirem més cap al nord podem veure la badia de l’Olla, part de la península del cap Ventós i els illots del nord. A causa de la gran força del vent que bufa en aquesta zona, els ullastres (Olea europaea) i altres plantes creixen amb formes modelades pel vent i amb les fulles estretes i atapeïdes. Com a curiositat, encara que és un poc mal d’endevinar, podrem veure un niu d’àguila peixatera (Pandion haliaetus) abandonat. Està fet amb branques i és de grans dimensions.

Del creuer de na Bellamirada al port
Seguim el darrer tram de la serra per arribar al creuer de camins de Bellamirada. Na Picamosques, el punt més alt de l’illa; els pinars del cap Ventós; es Burrí; cala Santa Maria, zona de reserva marina i la Miranda, un observatori privilegiat, són llocs que ens oferirà la panoràmica des d’aquest darrer bocí de camí. Emprendrem el camí de baixada a mà esquerra. Es tracta d’una pista amb bastant pendent al principi. A mesura que baixem veurem, pràcticament a vista d’ocell, el jardí botànic, el celler i el forn de calç de can Feliu i, naturalment, la badia del port. En arribar a baix, el camí passa per davant les cases i l’hort de sa Font o can Feliu. Ja només ens quedarà desfer el camí que hem pres al principi fins arribar al port.

Cala en Ganduf (itinerari guiat)

 

Ses Sitges (itinerari guiat)

Dificultat: Mitja/ Alta. Distància: 9 km. Durada: 3 hores. Requisits: (*) Itinerari guiat. Per sol·licitar informació i inscriure-us, contactau amb l’equip de guies a l’oficina del port de Cabrera. Descripció: Aquesta excursió ens permet travessar una de les zones menys visitades de Cabrera. Es tracta d’un recorregut circular que surt del port, voreja la badia de Santa Maria, una de les reserves marines més importants del Parc. l’itinerari passa per una zona forestal en la qual podrem conèixer els diferents usos tradicionals que s’han duit a terme a l’illa al llarg del temps, a la vegada que gaudim d’un paisatge acollidor i silenciós.
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

Cala en Ganduf
Iniciarem el trajecte des del port de Cabrera. Arribarem a un coll des d’on podrem gaudir d’una vista panoràmica de la badia del port, amb els vaixells fondejats a les boies instal·lades, per no fer malbé la praderia de la Posidonia oceanica, popularment coneguda com alga. Es tracta d’un dels tresors de la mar de Cabrera, és una planta superior que fa flor, fruit, tija i fulles i que, amb els seus cicles, contribueix a la formació de les platges, proporciona aliment a nombroses espècies de peixos, fixa el substrat marí i oxigena els fons marins mediterranis. Seguirem per un tirany que ens endinsarà en un pinar ombrívol amb savines (Juniperus phoenicea), petits ullastres (Olea europea) i diferents tipus d’estepes (Cistus sp.). A mà esquerra veurem una petita cala, cala en Ganduf, amb una caseta antiga de telègraf que es comunicava, per un cable submarí, amb una altra caseta que hi havia a la zona de la costa sud de Mallorca. Continuarem per una garriga, amb una espècie endèmica de ciclamen (Cyclamen balearicum) i, segons l’època de l’any, nombroses fulles de cebes marines (Urginea maritima), mentre que, al cel, les tórtores (Streptopelia turtur) i els petits ocells com els busquerets de cap negre (Sylvia melanocephala) ens acompanyaran en la nostra caminada.

El caló des Forn, cala Santa Maria i caló des Palangrers
Continuarem caminant i trobarem el caló des Forn, on hi ha un dels forns de calç de Cabrera. Es tracta d’una construcció cilíndrica i ja quasi coberta del tot per la vegetació. Els forns de calç generalment es construïen en terrenys rosts, per aprofitar totes les pedres caigudes i formar l’estructura que serviria per convertir la pedra calcària, mitjançant un procés de calor amb foc, en calç viva, emprada posteriorment en diferents usos i activitats, per exemple emblanquinar o desinfectar. Per aquest camí podrem veure nombrosos exemplars de lletreres (Euphorbia dendroides). Un poc més endavant travessarem les antigues pedreres de marès amb unes interessants barraques de picadors de marès excavades a la mateixa roca. El marès és una roca molt porosa constituïda per grans d’arena compactats de naturalesa calcària que a les nostres illes s’ha emprat tradicionalment de material de construcció. En aquest tram trobarem unes plantes amb unes flors grogues i fulles ferradisses, just arran de les roques, anomenades ugons o motxes (Ononis crispa), que presenten una curiosa distribució ja que només es poden trobar a Cabrera i a Menorca. Algunes aus marines, com la gavina corsa (Larus audouinii) o l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), que ha triat Cabrera per criar, poden veure’s volar per damunt nostre. Continuem pel camí de la costa i trobarem el caló des Palangrers, amb un dels pocs escars que es coneixen de l’illa de Cabrera. Segurament l’utilitzaven els pescadors per descansar o per refugiar la seva barca del mal temps. Fa anys, un meravellós mamífer marí del mediterrani, el vellmarí (Monachus monachus) vivia a les aigües de Cabrera. Es tenen abundants testimonis de la seva presència a l’arxipèlag i és per això que el nom d’alguna cova d’aquesta badia fa referència a aquest animal considerat extingit a les Balears, encara que darrerament hi ha hagut curioses observacions a les aigües balears.

Ses Sitges
Dins del pinar, uns rotlos de sitja abandonats, ara entapissats de líquens, eren l’indret on es feia carbó vegetal, activitat que exercia una gran pressió sobre la massa forestal. A partir del decenni de 1950, en què s’abandonà progressivament la pràctica de l’agricultura i el bosc s’ha anat estenent per tota l’illa. Just devora hi ha un altre forn de calç, el més gros de Cabrera, que ha estat restaurat aquests darrers anys. Caminant per aquest bosc podem veure puputs (Upupa epops) i tudons (Columba palumbus). Al costat del pi (Pinus halepensis) podem trobar el xiprell (Erica multiflora) amb la múltiple floració de color rosat i també, molt amagades entre la garriga i el bosc, les arboceres (Arbutus unedo). Acabarem l’excursió baixant per can Feliu, edifici bastit pels propietaris d’aleshores, els Feliu, al final del segle XIX, quan s’establí la colònia agrícola Vil·la Cristina. Actualment és un magatzem del Parc Nacional.

La Miranda (itinerari guiat)

Dificultat: Mitja. Distància: 6 km. Durada: 2 hores. Requisits: (*) Itinerari guiat. Per sol·licitar informació i inscriure-us, contactau amb l’equip de guies a l’oficina del port de Cabrera. Recomanacions: Per fer aquest recorregut heu de dirigir-vos a l’oficina d’informació del port de Cabrera per sol·licitar el servei de guies i per informar-vos dels horaris, ja que poden variar segons l’època de l’any i la disponibilitat de guies. Descripció: Després de la forta pujada, un cop superades les cases de sa Font o de can Feliu, arribarem a una de les millors talaies de l’illa. El seu nom fa referència a les àmplies i belles vistes sobre el port, el nord i el llevant de Cabrera. Aquest itinerari s’inicia al port de Cabrera. Arribats a sa Platgeta seguirem la pista que trobarem darrere i que ens condueix a l’interior de l’illa.
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

El camí del port fins a can Feliu
El primer tram del recorregut transcorre per la zona més antropitzada de l’illa. Hi trobarem per aquest ordre les següents edificacions: les cases del Port; l’antiga capella (cas Rei) dedicada a santa Peronella, nom de la darrera senyora de Cabrera; les antigues barraques del campament militar, actualment rehabilitades i utilitzades pel personal del Parc; cas Pagès; es Celler, on està instal·lat el museu i les cases de sa Font o can Feliu. A més, trobarem una sèrie d’infraestructures del Parc: el parc fotovoltaic i la benzinera. En aquesta primera part de l’excursió, i si el dia és assolellat, podrem veure alguna sargantana (Podarcis lilfordi), endemisme de les Balears molt característic de l’arxipèlag de Cabrera. També hi observarem caderneres (Carduelis carduelis) i xoriguers (Falco tinnunculus). A l’hivern són abundants els rupits (Erithacus rubecula) i els horabaixes podrem sentir els sebel·lins (Burhinus oedicnemus). També podrem veure algun busqueret (Sylvia spp.), ocell insectívor que s’amaga dins la garriga. Anant cap a l’interior de la vall, passarem per l’antic sementer de sa Platgeta, en el qual destaca un vigorós bosquet de savines. Aquesta zona es conrava fins a la segona meitat del segle XX. Al final del xix, la família Feliu, la darrera propietària de l’arxipèlag, dugué a terme el projecte d’una colònia agrícola, Vil·la Cristina. Així, se sembrà vinya i es féu vi al celler, en un moment en què França no en podia produir per mor de la plaga de la fil·loxera. Actualment i per l’abandó dels usos tradicionals, el bosc de pi blanc (Pinus halepensis) i la garriga s’han estès ben ràpidament. En general, podem parlar d’unes formacions vegetals joves, encara que els arbres ja no ens permeten veure el monument als francesos des de la bocana del port, cosa que sí ocorria fa algun temps, com evidencien les fotografies antigues.

Can Feliu
Just al començament de la pujada s’alcen les cases anomenades de can Feliu, conegudes també com les cases de sa Font, per la surgència d’aigua existent. Una font de mina que és la principal subministradora de tota l’illa. Aquesta edificació està ubicada en un dels llocs més privilegiats de l’illa. D’una banda està ben protegida de la influència marina (vents forts i temporals) i per l’altra, està, com ja hem dit, al costat de la font més important d’aigua. Avui l’interior no té res a veure amb l’antic habitatge, car les particions han desaparegut i s’usa de taller i magatzem.

El forn de calç
Més amunt de sa Font i mirant a la nostra esquerra, hi ha una construcció consistent en un enorme forat folrat de paret seca. És un dels forns de calç viva de Cabrera, en els quals s’elaborava calç de la roca calcària, tan abundant a tot l’arxipèlag. Aquesta calç posteriorment era transportada a Mallorca per ser venuda. Aquests darrers anys ha estat restaurat amb l’ajuda d’un mestre marger i un grup voluntaris.

El savinar de la pujada a la Miranda
Gran part del vessant pel qual pugem està ocupat per un dens i jove savinar. La savina (Juniperus phoenicea) és una espècie que es localitza en moltes zones de Cabrera. Acompanyant la savina hi ha nombrosos arbusts, com la mata (Pistacia lentiscus), l’ullastre (Olea europaea), la lletrera (Euphorbia dendroides), el ginebró (Juniperus oxycedrus), etc. En la nostra ascensió, i també des del cim de la Miranda, és possible que puguem contemplar alguna au rapinyaire volant pel cel: falcons pelegrins (Falco peregrinus) i àguiles peixateres (Pandion haliaetus), nidificants a Cabrera; àguiles calçades (Hieraaetus pennatus), arpelles (Circus aeruginosus) i altres, només presents a l’hivern o en època de pas. Pel camí, se’ns poden creuar conills (Oryctolagus cuniculus) que ràpidament s’amagaran davall un matoll qualsevol.

El cim de la Miranda o na Bellamirada
Des d’aquest punt gaudirem d’una immillorable panoràmica del port i de gran part de Cabrera, com l’illa des Fonoll a l’Olla o la cova Blava a Santa Maria, entre d’altres. La vista, en dies clars, passarà damunt l’illa des Conills fins a arribar a Mallorca, d’on podrem identificar, a més de la costa de migjorn, altres accidents geogràfics, com les serres de Llevant i la serra de Tramuntana. Les roques que formen aquest cim, com la major part dels cims de Cabrera, són de tipus calcari i es formaren en el fons d’un antic mar d’aigües tranquil·les i de poca fondària. Posteriorment, i per efecte de moviments tectònics, aquests materials es varen elevar per sobre del nivell de la mar i quedaren on estan a l’actualitat. Un cop hem assolit la nostra fita, el cim de la Miranda, podrem tornar pel mateix camí, tot vigilant de no relliscar amb les petites pedres del camí. Tot i això i si parlem amb el guia, hi ha la possibilitat de fer l’itinerari per un tirany, de forma que el recorregut serà circular.

El Museu (itinerari autoguiat)

Dificultat: Baixa. Distància: 3 km. Durada: 1,5 hores. Requisits: Per sol·licitar informació, contactau amb l’equip de guies a l’oficina del port de Cabrera. Descripció: Es tracta d’un recorregut pel passat i les formes de vida tradicionals vigents, en alguns casos fins ben entrat el segle XX. Passarem per sementers abandonats, el monument als presoners francesos, el jardí botànic, el celler, avui adaptat per acollir el museu etnogràfic, les cases i l’hort de Can Feliu. Sortint del port hem de seguir la pista que voreja la badia principal i que mena a Sa Platgeta. Una vegada allà seguirem l’ample camí de l’esquerra que ens durà cap a l’interior de l’illa, fins a l’edifici del celler.
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

El sementer de Sa Platgeta
Partint de Sa Platgeta passarem per una zona sense la garriga original, són els antics conreus de secà, utilitzats fins ben entrat el decenni de 1960. Actualment i per l’abandonament dels usos agrícoles, l’àrea està ocupada predominantment per plantes herbàcies i un bosquet de savines (Juniperus phoenicea) que creix al bell mig de la vall. En aquest lloc abunden petits ocells que cerquen aliment. És per això que durant l’època de migració hi podrem veure les xarxes d’anellament de les campanyes ornitològiques. Tot l’any hi veurem caderneres (Carduelis carduelis), passarells (Carduelis cannabina) i verderols (Carduelis chloris). Altres, com els tords (Turdus philomelos), els rupits (Erithacus rubecula) i els coa-roges (Phoenicurus sp.), només els podrem observar a l’hivern.

El monument als presoners francesos
Seguim el camí que voreja els antics sementers i que ens condueix a l’interior de la vall, fins que trobem, a la dreta, un caminet que s’enfila dins el pinar i ens mena, després d’una breu pujada, al monument als presoners francesos. Dins el pinar hi ha l’obelisc, erigit l’any 1847 pel príncep de Joinville, que recorda el tràgic captiveri dels soldats francesos entre 1809 i 1814, en el context de la Guerra del Francès. Després de ser derrotats a la batalla de Bailén i passar un temps empresonats als pontons de Cadis, prop de 5.000 soldats napoleònics foren traslladats a l’illa de Cabrera. Es calcula que arribaren a passar per Cabrera més de 9.000 soldats i oficials de l’exèrcit napoleònic. Durant els cinc anys que romangueren a l’illa visqueren en coves i barraques en condicions precàries i s’hagueren d’imposar una certa organització per a la construcció de les barraques, el proveïment de l’aigua i el repartiment dels queviures, ja que l’aliment arribava molt irregularment en vaixells. Atenuaren els efectes del captiveri amb representacions d’obres de teatre, la manufactura d’objectes de fusta de savina o boix, que canviaven per menjar als pescadors que s’acostaven des de Mallorca. L’empresonament dels soldats francesos acabà després de cinc llargs anys, i només prop de 3.600 tornaren a les seves llars.

El jardí botànic
Just devora l’edifici del celler hi ha unes construccions de pedra en sec en diferents angles. És el jardí botànic, en el qual podrem veure la vegetació més singular i característica del Parc Nacional, a vegades difícil de veure en el seu hàbitat natural ja sigui per la localització inaccessible o perquè es troba en una zona de reserva. L’alfals arbori (Medicago citrina), la motxa o ugó (Ononis crispa), la didalera (Digitalis minor) o la rotgeta (Rubia angustifolia ssp. caespitosa), endemisme cabrerenc, són joies poc conegudes que conviuen a Cabrera amb d’altres espècies més conegudes, com els pins (Pinus halepensis), les malves (Lavatera arborea) o el romaní (Rosmarinus officinalis).

El museu etnogràfic
Contigu al jardí hi ha l’edifici del celler, construcció imponent de final del segle XIX. Tenia una finalitat eminentment agrícola, i funcionà com a celler —encara que no s’arribà a acabar mai— durant els anys que es cultivaren les vinyes, introduïdes a Cabrera per la família Feliu. Quan s’arrabassà la vinya, l’edifici es va fer servir de sestador del ramat d’ovelles i de pallissa. Després d’un període d’abandó, se n’emprengué la restauració per acollir el museu històric i etnogràfic que actualment ofereix al visitant l’exposició anomenada “L’home i la natura a Cabrera”. El museu està dividit en tres pisos. A la planta baixa, dedicada als recursos naturals de Cabrera, hi trobarem la fauna, la flora, el medi marí i un avanç de la història de l’illa: una reproducció de la necròpolis bizantina del pla de ses Figueres. Al primer pis podrem conèixer els usos humans i l’etnografia de l’illa, mitjançant texts, il·lustracions i fotografies antigues i diferents ormeigs de pesca. A la planta superior viatjarem per la història de l’arxipèlag a través de les restes trobades, tant a terra com a la mar, des de la prehistòria i la història antiga fins al segle XX. Hi podrem observar àmfores d’època púnica i romana, ceràmica de diferents èpoques, una maqueta del castell, una representació de materials recopilats de l’època dels presoners francesos, etc. No oblideu contemplar la panoràmica sobre el port pel finestral del pis superior.

Les cases i l’hort de sa Font o can Feliu
Des del museu podem veure una casa d’un aiguavés construïda al final de segle XIX i restaurada el decenni de 1990, que formava part del conjunt agrícola de l’illa, juntament amb el celler i els sementers de la zona. Ben davant hi ha un hort que es regava aprofitant una mina d’aigua dolça. Completen el conjunt els fassers de les marjades.

Visita arqueològica (itinerari autoguiat)

Dificultat: Baixa. Distància: 1,5 km. Durada: 1 hora. Requisits: Per sol·licitar informació, contactau amb l’equip de guies a l’oficina del port de Cabrera. No està permès traspassar les tanques de delimitació dels jacimients arqueològics. Recomanacions: Es pot completar l’itinerari amb la visita al museu. Descripció: L’àrea arqueològica on estan localitzats els tres punts d’interès (enterraments bizantins, dipòsits de salaó de peix i les estructures del campament dels soldats francesos) rep el nom de pla de ses Figueres. Té una extensió aproximada de 10 hectàrees i ocupa la zona de sa Platgeta, cas Pagès i l’estació meteorològica. Per arribar-hi hem de seguir la pista que surt des del port i voreja tota la badia. És un trajecte curt que podem fer en devers 15 minuts.
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

Sa Platgeta
En arribar a sa Platgeta, devora la cisterna, trobem el primer plafó explicatiu de l’itinerari. Té unes descripcions generals de la zona i de les restes arqueològiques amb un mapa de situació dels punts que es poden visitar.

La factoria de salaons de peix
Féu la troballa inicial l’investigador Antoni Vallespir. Unes excavacions, els resultats de les quals foren publicats el 1992, dutes a terme pels doctors Margalida Orfila, Miguel Ángel Cau i María José Hernández localitzaren dipòsits de diferents mides excavats a la roca o construïts amb pedres i argamassa, tots, un vora l’altre, ran de la línia de mar. Aquests elements han estat objecte de diferents actuacions en diverses campanyes arqueològiques (neteja de vegetació, excavació, restauració i consolidació). Inicialment, aquestes cubetes es degueren usar per a l’elaboració del garum o salaons de peix. Posteriorment, els presoners francesos (1809-1814) les usaren d’habitatges, hi obriren unes petites portes i hi feren llars de foc. Al final del captiveri el soldats varen calar foc al campament. Les cendres varen fer una capa de protecció, i per això, en les excavacions han aparegut peces pràcticament intactes, com una pella metàl·lica, olles de fang, greixoneres, tapadores, sivelles i botons dels uniformes. També s’hi trobaren elements orgànics com un raspall d’os i faves calcinades.

El campament dels francesos
El 2 de maig de 1808 va esclatar la Guerra del Francès. El juliol del mateix any, les tropes franceses del general Dupont, després de capitular a la batalla de Bailén, quedaren com a presoneres de l’exèrcit espanyol. Traslladades al Puerto de Santa María (Cadis), finalment, acabaren a Cabrera, on arribaren prop de 4.500 persones, entre soldats i oficials de l’exèrcit napoleònic, el maig de 1809. Se sap que el febrer de 1812 hi havien estat enviats devers 9.400 presoners. La reclusió a l’illa no va ser gens fàcil, car hi mancava el menjar i l’aigua i les condicions higièniques més elementals. Nombrosos factors contribuïren a l’elevada mortaldat dels presoners: malalties i ferides de guerra, escassa atenció sanitària, falta de recursos econòmics per aconseguir els queviures necessaris, la irregularitat del proveïment des de Mallorca, sobretot a l’hivern, quan són més freqüents els temporals… El 10 de desembre de 1813, a la ciutat francesa de Valençay es va signar el tractat de pau amb el qual es posava final a la guerra i els soldats empresonats foren reclamats per França. Només 3.600 homes sobrevisqueren al captiveri. En aquest jaciment arqueològic són fàcilment identificables petites habitacions de planta quadrada o rectangular que normalment tenen un banc i una llar de foc. A la campanya arqueològica de gener i febrer de 2007 es va finalitzar la consolidació dels petits habitatges per part de l’equip de restauració. Durant el seu captiveri els presoners designaven l’àrea de sa Platgeta i cas Pagès amb el nom de Palais Royal. El lloc era com un petit vesper, car minúscules cabanes més o menys ordenades donaven aixopluc a un nombre significatiu de soldats. En aquell improvisat campament es podien intercanviar objectes o menjar: pa sec, peix salat, fils, agulles, tabac, faves, ratolins (costaven cinc faves) o rates (costaven vint-i-cinc faves). Els soldats que tenien un ofici improvisaren petits tallers per reparar roba, calçat… N’hi havia que treballaven amb cabells, ossos o copinyes, i fins i tot n’hi va haver que treballaren la fusta de boix (Buxus balearica) per fer objectes i estris d’ús diari com culleres i altres elements.

La necròpolis bizantina i el taller de producció de porpra
A la segona meitat del segle IV dC aparegueren al si del cristianisme alguns moviments ascètics i monacals que aviat s’estengueren per tota la Mediterrània occidental, de manera que eren freqüents els assentaments de petits grups que es retiraven en indrets aïllats per dur-hi una vida eremítica. Aquestes comunitats poc a poc varen créixer en importància i nombre i fins i tot dotaren els centres monàstics amb petites infraestructures com ports o tallers. Una carta escrita l’any 603 pel papa Gregori Magne al defensor Iohannes, en la qual l’instava a reprimir la conducta irregular dels monjos de Cabrera, és l’única font escrita que ens parla del cenobi cabrerenc. Els arqueòlegs han pogut localitzar part del que devia ser la necròpolis de la comunitat monàstica. Tres de les cinc tombes localitzades han estat excavades totalment. Són del tipus banyera, cobertes amb lloses. De moment s’han tret a la llum tres esquelets corresponents a individus de sexe masculí, sense caixa funerària, d’edats compreses entre els 35 i els 45 anys i de devers 1,60 i 1,80 m d’alçada. També s’han localitzat restes de vaixella, la qual cosa fa pensar que hi podria haver un petit nucli habitat o cenobi integrat per alguns monjos que probablement vivien en comunitat. Devora les tombes hi ha una fossa de reduïdes dimensions, dins de la qual es bastiren quatre murs amb pedres de diferents mides lligades amb fang i que formaven una cubeta. A fora d’aquesta construcció es trobà una gran concentració de fragments de caragols de mar de dues espècies diferents, el corn de tap (Murex trunculus) i el corn de tenassa (Thais haemastoma), les usades per a la producció de porpra. Tot fa pensar que els monjos tenien un petit taller en el qual obtenien la porpra i també feien objectes de decoració amb les closques.

El Castell (itinerari autoguiat)

Dificultat: Baixa. Distància: 1,5 km. Durada: 1 hora. Requisits: Per sol·licitar informació, contactau amb l’equip de guies a l’oficina del port de Cabrera. Recomanacions: De dalt del castell, en els dies més clars, es pot veure tota la serra de Tramuntana i les muntanyes d’Artà. Descripció: Des del moll principal iniciem la ruta pel camí que duu a sa Platgeta. Passats uns 50 metres, ens hem de desviar cap a l’esquerra, per una àmplia pista que ens conduirà sense pèrdua al castell. Actualment no està permès l’accés a l’interior del castell per raons de seguretat.
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

El camí de pujada
El primer punt d’interès el trobarem a la dreta del camí. És la cova des Teatre o de sa Cantina. Fa devers 22 m de llarg per 13 m d’ample; el trespol és pla i progressivament va formant com una escala ascendent, semblant a un amfiteatre. A l’interior no s’observen signes de circulació d’aigua. Els presoners francesos la usaren per fer-hi representacions teatrals amb les quals s’entretenien a fi que el captiveri els fos una mica més passador. El mur que tanca la cova va ser construït quan a l’illa hi havia bestiar (cabres i ovelles) i la cova es feia servir de sestador, d’aquí que el terra estigui cobert d’una capa de fems que s’utilitzava per escampar pels horts de l’illa. Recordeu que no es pot sortir dels camins i les coves són zones de reserva d’accés restringit, de manera que no hi podeu entrar. Durant la pujada, podem observar la garriga, molt aclarida, en la qual destaquen la lletrera arbustiva (Euphorbia dendroides) i la ginesta borda (Ephedra fragilis). Al peu del castell també trobarem alguns endemismes balears com l’estepa joana (Hypericum balearicum) i el llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris). També podrem veure sargantanes (Podarcis lilfordi), espècie emblemàtica del parc. Els científics n’han catalogat fins a deu subespècies diferents distribuïdes pels illots de l’arxipèlag. També veurem aus marines com la gavina (Larus michaellis) o la gavina corsa (Larus audouinii).

El cementiri
Abans d’accedir al castell arribarem a una esplanada en la qual hi ha el cementiri; un tancat de planta quadrada, al qual només es pot entrar per una reixa coronada amb una petita creu. No es tracta del cementiri usat pels presoners francesos, car aquests varen excavar dues fosses comunes prop de la zona del celler. Però sí és el lloc on va ser enterrat Johannes Böckler, l’aviador alemany de la Luftwaffe que va morir en estavellar-se el seu avió prop del far de l’Enciola mentre duia a terme una missió de bombardeig a un grup de vaixells aliats i volava des de Marsella cap a Ténès (a la costa algeriana) l’1 d’abril de 1944, durant la II Guerra Mundial. El 1982 les seves despulles foren traslladades al cementiri de Yuste per la Volksbund Deutsche Kriegsgräberfürsorge —organització alemanya de caràcter benèfic l’objectiu de la qual és concentrar en un únic cementiri de cada estat els soldats alemanys morts en conflictes a l’estranger. Johannes Böckler reposa a la tomba 142 de la fila 7. Arran d’aquell episodi luctuós, començà a circular la llegenda de l’aviador alemany. Abans d’enterrar-hi l’aviador, ja reposaven al cementiri de Cabrera els cossos d’un pescador santanyiner, de mal nom Lluent, i d’un nin. L’abril de 2003 també s’hi dipositaren les cendres de Francisca Sunyer, filla de l’amo en Damià Sunyer, antic arrendatari de l’illa. L’any següent hi foren dutes les cendres de Sebastià Feliu i Maria Lluïsa Truyols, darrers senyors de Cabrera. L’entrada al cementiri no està permesa.

El castell
Des d’aquest punt ja pugem al castell, que és a 72 m sobre el nivell de la mar. És l’edificació més antiga que es conserva, llevat, naturalment, de les restes arqueològiques. Al final del segle xiv es degué bastir una fortificació, una torre, probablement, i en un document de 1410 ja es menciona l’esmentada fortificació. Des d’aquell instant es tenen notícies d’ocupació de l’illa per defensar-la d’atacs pirates i corsaris. El cos de torrers o vigies s’encarregava d’encendre foc a la torre per avisar a la torre de Mallorca més propera, la de sa Ràpita, d’un possible atac a la costa mallorquina. L’any 1423 se signà un acord entre el paborde de Tarragona, la Universitat de Mallorca i el Regne de Mallorca per mantenir-hi una guarnició permanent que defensés l’illa. Al llarg del segle xvi patí nombrosos atacs pirates: el 1502, el 1509, el 1511, el 1531, dut a terme per Barba-Rossa, el 1537, el 1550, capitanejat per Dragut, i el 1583, que ocasionaren danys considerables que obligaren a emprendre diverses restauracions i reconstruccions. El 1716 el castell deixà de dependre de la Universitat i va rebre tropes regulars de l’exèrcit i l’alcait va ser substituït per un governador militar nomenat pel rei. Entre 1809 i 1814, Cabrera es va convertir en presidi de soldats napoleònics i el castell es va habilitar com a hospital de campanya i residència del capellà Damià Estelrich. D’aquella època és una inscripció gravada a un dels murs del castell: «Fleury Grapain prisonnier en 1809 et 1810». També s’ha utilitzat com a lloc de quarantena en temps d’epidèmies. El 1949 va ser declarat bé d’interès cultural pel Decret de 22 d’abril, sobre la protecció dels castells espanyols i la darrera reforma és de 1982. Des de la torre del castell podem veure l’illot de sa Conillera, la boguarcana del port amb la punta de sa Creueta i el cap de Llebeig, el caló des Forn, s’Espalmador, sa Platgeta, el museu, cas Pagès, la capella i els pavellons, que foren construïts l’any 1830, i que el 1878 acolliren la Comandància Militar i les residències del metge i el capellà de l’illa per l’estat ruïnós del castell. Devers 1840 i sent propietària de l’illa Francisca Font i Roig, els pavellons foren lloc de presidi per als forçats, condemnats que eren reclamats per l’alcaid del castell de Cabrera per la manca de soldats. Hi ha documentats diversos intents de fuga, com el de 1582, en què un grup de forçats fugiren de Cabrera amb la barca que servia d’enllaç entre l’illa i Mallorca. També varen acollir els carrabiners, encarregats del control del contraban. Posteriorment s’hi varen allotjar la parella de la guàrdia civil destinada a l’illa i el grup de transmissions de l’exèrcit de terra a la petita casa del costat. Actualment, i després d’una reforma total de les instal·lacions, serveixen de caserna a la dotació de la guàrdia civil i al servei marítim del mateix cos, destinats a l’illa.

Saber-ne més

Natura, flora i fauna

Patrimoni i història

Educació Ambiental

Natura, flora i fauna

El fet que la protecció afecti la mar i la terra de l’arxipèlag de Cabrera atorga al Parc Nacional unes característiques especials, a més d’una rica diversitat. Entre els endemismes de l’arxipèlag trobam la rotgeta (Rubia angustifolia subsp. caespitosa), unes deu subespècies de la sargantana balear (Podarcis lilfordi), a més de nombrosos coleòpters, aràcnids i gasteròpodes terrestres i alguns crustacis que habiten les cavitats subterrànies (com el Psammogammarus burri).

En les seves aigües cristal·lines, entre fons rocosos, coves, fons arenosos o les amenaçades praderies de posidònia, habita una gran quantitat d’espècies: anfosos, escorballs, espets, nacres, dofins, cigales, estrelles d’un intens color vermell, etc. A terra, als ambients costaners formats per penya-segats i illots, les aus marines i les rapinyaires constitueixen un dels components més destacats de l’ecosistema. Al llarg de l’any és possible veure-hi espècies com la gavina, la gavina corsa, el corb marí, el falcó o l’àguila peixatera, a més de baldrigues, nonetes, virots i falcons marins. És destacable la població nidificant de la baldriga (Puffinus mauretanicus), l’au marina més amenaçada d’Europa i en perill d’extinció a nivell mundial. La garriga, amb ullastres i llampúdols bords, domina bona part de la terra ferma. Entre orquídies, savines i bolets és fàcil observar espècies d’aus terrestres com el busqueret coallarga (Sylvia balearica), un altre endemisme balear, i el busqueret de cap negre. Les espècies de ratapinyades que habiten a Cabrera són els únics mamífers terrestres autòctons.

 

 

Patrimoni i història

El castell (del final del segle XIV), que presideix majestuós l’entrada al port de Cabrera, i el far de n’Enciola (acabat de bastir el 1870) constitueixen dos dels elements més característics del Parc Nacional. Així mateix, és destacable la riquesa del patrimoni arqueològic. En les seves aigües hi ha nombrosos vaixells enfonsats d’època clàssica. Molt a prop del port, al conjunt arqueològic del pla de ses Figueres, es concentren les restes d’una factoria de salaons de peix, un taller de producció de porpra i part del que devia ser la necròpolis d’un monestir de l’antiguitat tardana, a més de les restes del campament dels presoners francesos (de principi del segle XIX).

Al museu etnogràfic, instal·lat a l’antic celler, l’exposició permanent «Home i natura a Cabrera» permet fer un recorregut per la història, l’etnografia i els recursos naturals de l’arxipèlag.

El 29 d’abril de 2021 es compliren 30 anys de la declaració del Parc Nacional de Cabrera. Aquest vídeo ens acosta la història d’aquest petit arxipèlag de la mediterrània occidental:

https://www.youtube.com/watch?v=nLPNSIVV4i8

 

Educació Ambiental

Activitats educatives disponibles actualment.

Xerrada «Cabrera des de l'aula»

Un viatge virtual a l'illa deshabitada més gran de la Mediterrània, l’únic parc nacional de les Illes Balears, per conèixer els seus ecosistemes terrestres, alguns dels fons marins millor conservats de tota la Mediterrània, i els esdeveniments històrics que han modelat el paisatge d'aquest arxipèlag.

OBJECTIUS: Comprendre què és un espai natural protegit. / Conèixer el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. / Adquirir nocions generals dels principals organismes vius i ecosistemes que es troben a l’arxipèlag. / Entendre la importància de la conservació dels espais naturals.

NIVELL EDUCATIU: 5è i 6è de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats.  LLOC: Centre educatiu.  DURADA: 1 hora.  ALUMNES: 40 alumnes per xerrada.  OBSERVACIONS: L’activitat es fa durant tot el curs escolar.

CONTACTE PER A RESERVES I INFORMACIÓ: Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d’educació ambiental s’ha d’omplir i enviar el següent formulari d’inscripció. Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l’adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

Visita al Centre de Visitants

El Centre de Visitants integra dos escenaris d’interpretació de l’arxipèlag de Cabrera: el medi terrestre i el medi marí, amb un aquari amb varietat de fons i ecosistemes que es troben al Parc Nacional de Cabrera, praderies de posidònia, fons arenosos, coves, etc.

OBJECTIUS: Conèixer el Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera. / Adquirir nocions generals dels principals organismes vius que es troben a l’arxipèlag. / Entendre la importància de la conservació dels espais naturals.

NIVELL EDUCATIU: primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats.  LLOC: Centre de Visitants (C/Gabriel Roca, s/n, Colònia de Sant Jordi).  DURADA: segons l’activitat (consultau-ho).  ALUMNES: segons l’activitat (consultau-ho)..  OBSERVACIONS: Les activitats educatives són gratuïtes i es realitzaran amb reserva prèvia i segons disponibilitat.

CONTACTE PER A RESERVES E INFORMACIÓ: Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l’adreça centredevisitantsdecabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 61 24.

Taller "La Posidònia"

Aquest taller vol donar a conèixer la importància de la mar a les illes Balears en general i al Parc Nacional de Cabrera en particular. Els alumnes recol·lectaran les restes d'organismes arribats a la platja i, a partir d'aquestes i l'observació de l’entorn, identificaran i classificaran el material mostrejat a l’aula-laboratori del Centre de Visitants, tot seguint les directrius de les guies pedagògiques que els seran subministrades. Al final del taller els alumnes hauran après més sobre els organismes, els cicles anuals i la seva importància dins l’ecosistema marí, així com de les activitats humanes que els poden afectar. Particularment, es posarà de manifest la importància de la posidònia a nivell de la Mediterrània, valorant el seu paper dins l’ecosistema marí.

OBJECTIUS:  Reconèixer tot tipus de materials i d’organismes que arriben a les nostres platges i esbrinar el seu origen. / Identificar els organismes relacionats amb l’arena i la Posidònia (epífits). / Valorar la importància de la Posidònia dins els ecosistemes de la Mediterrània. / Prendre consciència de les amenaces causades per l’acció humana sobre la mar i les costes i valorar possibles solucions.

NIVELL EDUCATIU: secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats. LLOC: Centre de Visitants del PNMT Arxipèlag de Cabrera, a la Colònia de Sant Jordi. DURADA: 4 hores. ALUMNES: màxim 25. OBSERVACIONS: Dur calçat adequat (per anar a la platja), aigua i berenar. Al Centre de Visitants hi ha banys públics.

CONTACTE PER A RESERVES E INFORMACIÓ: Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d’educació ambiental s’ha d’omplir i enviar el següent formulari d’inscripció. Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l’adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

Taller "Què ens porta la mar"

Aquest taller vol donar a conèixer la importància de la mar a les illes Balears en general i al Parc Nacional de Cabrera en particular. Els alumnes recol·lectaran les restes d’arribades que trobaran a la platja i observaran l’entorn. Amb les dades i les mostres recollides, els participants podran realitzar diversos estudis (observació i identificació del material mostrejat) a l’aula-laboratori del Centre de Visitants, tot seguint les directrius de les guies pedagògiques que els seran subministrades. Al final del taller els alumnes hauran après més sobre els organismes i materials orgànics i inorgànics, naturals i artificials, que ens trobam al litoral. Particularment amb els residus, es posa de manifest la necessitat de reduïr dràsticament la producció i l'ús dels plàstics, així com millorar la seva gestió i eliminació. S'analitzarà l'origen i composició dels residus trobats i es discutirà quin és el seu impacte sobre el medi marí.

OBJECTIUS: Identificar tot tipus de materials que arriben a les nostres platges i esbrinar el seu origen. / Distingir les restes naturals dels residus d’origen humà i aprendre a classificar-los. / Valorar la importància de l’ús responsable dels plàstics i de la seva gestió posterior. / Prendre consciència de les amenaces causades per l’acció humana sobre la mar i les costes i valorar possibles solucions.

NIVELL EDUCATIU: ESO, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats. LLOC: Centre de Visitants del PNMT Arxipèlag de Cabrera, a la Colònia de Sant Jordi. DURADA: 4 hores. ALUMNES: màxim 25. OBSERVACIONS: Dur calçat adequat (per anar a la platja), aigua i berenar. Al Centre de Visitants hi ha banys públics.

CONTACTE PER A RESERVES E INFORMACIÓ: Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d’educació ambiental s’ha d’omplir i enviar el següent formulari d’inscripció. Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l’adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

Visita guiada al Castell

Sorgint d’entre les roques com una part més del penya segat, el castell de Cabrera ha estat testimoni d’alguns dels episodis més importants de la història de l’arxipèlag (els atacs pirates a l’Edat Mitjana, l’empresonament de soldats napoleònics, etc.). Dita construcció ens servirà d’escenari per conèixer la interessant i dramàtica crònica de l’illa de Cabrera.

OBJECTIUS: Comprendre què és un espai natural protegit. / Conèixer el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. / Adquirir hàbits d ’observació i d’estudi de l’entorn i dels éssers vius. / Fomentar actituds i comportaments respectuosos amb el medi. / Identificar les principals unitats paisatgístiques de la vegetació al Parc. / Conèixer alguns fets i personatges rellevants de la història de la Mediterrània a través del patrimoni arquitectònic i cultural.

NIVELL EDUCATIU: 5è i 6è de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats. LLOC: Oficina del Parc a Cabrera. DURADA: 1 hora i mitja (dificultat baixa). ALUMNES: 50 alumnes. OBSERVACIONS: Dur calçat adequat (per anar a la platja), aigua i berenar. Al Centre de Visitants hi ha banys públics.

CONTACTE PER A RESERVES E INFORMACIÓ: Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d’educació ambiental s’ha d’omplir i enviar el següent formulari d’inscripció. Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l’adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

Ruta arqueològica

Les restes d’una necròpoli, unes cubetes de salaó de peix i un taller de porpra d’època bizantina (del segle V al VII d.C.) i els fonaments dels rudimentaris habitatges dels presoners napoleònics (que varen romandre a Cabrera del 1809 al 1814) constitueixen peces perdudes d’un trencaclosques històric que els arqueòlegs i historiadors s’esforcen a desxifrar.

OBJECTIUS: Comprendre què és un espai natural protegit. / Conèixer el Parc Nacional Maritimo terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. / Fomentar actituds i comportaments respectuosos amb el medi. / Donar a conèixer les tasques d’arqueologia al Parc. / Identificar els diferents períodes històrics a l’illa de Cabrera. / Conèixer feines antigues.

NIVELL EDUCATIU: 5è i 6è de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats. LLOC: Oficina del Parc a Cabrera. DURADA: 2 hores (dificultat baixa). ALUMNES: 50 alumnes. OBSERVACIONS: Dur calçat adequat (per anar a la platja), aigua i berenar. Al Centre de Visitants hi ha banys públics.

CONTACTE PER A RESERVES E INFORMACIÓ: Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d’educació ambiental s’ha d’omplir i enviar el següent formulari d’inscripció. Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l’adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

Excursió a la Miranda

Punt privilegiat d’observació de la badia principal de Cabrera Gran, coneguda com es Port, el puig de La Miranda o Bellamirada, constitueix un dels cims més alts de l’interior de l’illa. La pujada al seu observatori ens permetrà conèixer millor l’orografia i paisatge illenc, així com apropar-nos a algunes de les espècies animals i vegetals de l’illa.

OBJECTIUS: Comprendre què és un espai natural protegit. / Conèixer el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. / Fomentar actituds i comportaments respectuosos amb el medi. / Conèixer les principals unitats paisatgístiques de la vegetació al Parc. / Identificar alguns elements de la flora i la fauna que trobam per la ruta. / Afavorir el reconeixement dels principals accidents geogràfics i la toponímia de l’illa.

NIVELL EDUCATIU: Secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i grups organitzats. LLOC: Oficina del Parc a Cabrera. DURADA: 2 hores (dificultat mitjana-baixa). ALUMNES: 50 alumnes. OBSERVACIONS: Dur calçat adequat (per anar a la platja), aigua i berenar. Al Centre de Visitants hi ha banys públics.

CONTACTE PER A RESERVES E INFORMACIÓ: Per sol·licitar participar en alguna/es de les activitats d’educació ambiental s’ha d’omplir i enviar el següent formulari d’inscripció. Per a dubtes o més informació, contactau preferiblement a través de l’adreça guiesparcnacionalcabrera@gmail.com, o per telèfon al 971 17 76 41.

Equipaments

Centres d’informació

Centre de visitants

Oficines

Refugis

Cerrar tabs
Centres d’informació, Oficines, altres

Oficines del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera

Gremi Corredors, 10, Polígon Son Rossinyol, 07009 Palma. Tel.: 971 17 76 45 . Horari d’atenció: de les 8 a les 15 h. e-mail:parcnacionaldecabrera@gmail.com

Webs:

Centre de visitants de Cabrera

C/ Gabriel Roca, s/n. 07638 Colònia de Sant Jordi. Telèfon: 971 65 62 82. e-mail: centredevisitantsdecabrera@gmail.com

Oficina d’informació al Port de Cabrera

Telèfon: 971 17 65 01. Horari: de 8 a 20 h (de Setmana Santa a octubre). e-mail: guiesparcnacionalcabrera@gmail.com

Altres instal·lacions a Cabrera

  • Museu etnogràfic-històric Es Celler
  • Cantina al port de Cabrera
  • Banys públics al port i al mollet de Cas Pagès
Cerrar tabs
Refugis

Refugi del Parc Nacional de Cabrera

El refugi de Cabrera està habilitat a les antigues instal·lacions del campament militar a l’illa de Cabrera Gran.

desc_cabrera.jpg

Localització i accés

El refugi es troba situat al costat del Mollet des Pagès i sa Platgeta, dins el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.

Coordenades UTM: X: 494.588, Y: 4.333.001.

L’accés al refugi és únicament a peu, per una pista irregular, pedregosa i plana (sense desnivell) que va del Port al Mollet des Pagès (durada aproximada: 15 minuts). S’aconsella anar lleuger d’equipatge i amb calçat adequat. No hi ha servei de transport de persones ni motxilles.

Descripció i equipaments del refugi de Cabrera

El refugi de Cabrera té capacitat màxima per a 12 persones, distribuïdes en 4 habitacions: Tramuntana de 4 places, Llevant de 4 places, Migjorn de 2 places i Ponent de 2 places. També disposa d’un menjador sala d’usos múltiples i un bany compartit exterior amb dutxes. El dia de sortida es podrà fer ús de les zones compartides (cuina i bany) fins a les 14 h.

La reserva d’habitacions dona dret a emprar-les des de les 13 h de la data d’inici de reserva fins a les 10 h de la data de finalització. La formalització de l’entrada es fa a les oficines del Port de Cabrera.

Plànol de la distribució d’habitacions del refugi (pdf)

Electricitat: Disposa d’electricitat per a la il·luminació i els electrodomèstics.

Aigua: Disposa d’aigua no potable i plaques solars tèrmiques per a aigua calenta. És important fer-ne un consum reduït, atesa la manca d’aigua al Parc Nacional.

Sala d’usos múltiples – menjador: Disposa de taules, cadires, dues geleres, una placa vitroceràmica, dos microones i vaixella (tassons, plats i coberts).

NOTA IMPORTANT SOBRE RESIDUS: La gestió dels residus al Parc Nacional és complexa i enfocada cap a la reducció de fems. Cal dur menjar sense envasos ni plàstics d’un sol ús. La resta de residus es disposaran degudament separats en els contenidors de reciclatge.

No tireu tovalloletes i altres productes d’higiene personal al WC.

Es recomana dur productes d’higiene i protecció (sabons, cremes, protecció solar, etc.) naturals i ecològics per disminuir la contaminació marina.

Serveis generals:

  • Servei de cantina al port principal (begudes i entrepans).
  • Flassades.
  • Productes de neteja (paper de vàter, rentaplats, granera, fregadora, etc.).
  • Extintors.

Serveis NO inclosos:

  • Aigua potable.
  • Roba de llit (llençols).
  • Tovalloles i sabons de bany.
  • Transport de persones, motxilles i queviures.

Animals: Es prohibeix la presència d’animals, a excepció de cans guia.

Fumadors: Només està permès fumar a la zona del Port i del Mollet. No està permès fumar en cap altra banda del Parc Nacional (instal·lacions, platges, camins, zona de pícnic, etc.).

Adaptacions: El refugi no està adaptat a persones amb mobilitat reduïda.

Activitats complementàries: Dins el Parc Nacional de Cabrera hi ha itineraris que es poden dur a terme de manera autoguiada, itineraris que només es poden fer amb guies i visites organitzades al museu. A l’oficina d’atenció al públic del Port de Cabrera hi trobareu fulletons, mapes del Parc Nacional i informació dels diferents itineraris i possibles activitats a dur-hi a terme. Per participar en les activitats guiades, cal reservar plaça prèviament a l’oficina d’informació del Parc.

Reserves

Les reserves es poden fer amb una antelació màxima de 20 dies. Si voleu fer una reseva pitjau aquí:

web de reserves del Parc Nacional

Documentació

Enllaços CAIB

Recerca / Investigació

Concurs

Enllaços CAIB

U

Recerca/Investigació

Cerrar tabs
Veure Documentació

I Jornada de Recerca PN Cabrera

PRESENTACIONS (pdf):

II Jornada de Recerca PN Cabrera

RESUMS (pdf):

III Jornada de Recerca PN Cabrera

Projectes de recerca OAPN

Projectes de recerca a parcs nacionals (2013-2017):

Concurs