Parc Natural de s’Albufera de Mallorca

L’espai
Què s'hi pot fer?
Saber-ne més
Equipaments
Documentació

L’espai

Descripció

Com arribar-hi?

Mapa

Xarxes socials

Web

FAQ

Descripció

S’Albufera de Mallorca fou declarada Parc Natural el 28 de gener de 1988 (Decret 4/1988). És també zona humida d’importància internacional inclosa en el conveni de Ramsar i en la Xarxa Natura 2000, com a Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d’importància comunitària (LIC).

S’Albufera és la zona humida més extensa i important de les Illes Balears (2.036,23 ha), sobretot de prat, inclosa dins els termes municipals de Muro i sa Pobla. Té un origen molt antic i ha variat en extensió i característiques segons els canvis en el nivell de la mar. Part del prat s’originà a l’era terciària, però l’actual zona humida es va formar fa menys de 100.000 anys. Les dunes litorals són més modernes, d’uns 10.000 anys d’edat.

Com arribar-hi?

L’accés a sAlbufera és a peu o en bicicleta pel pont dels Anglesos. Es pot aparcar el vehicle amb motor en els vials de les urbanitzacions properes o a l’aparcament habilitat per a aquesta finalitat devora l’entrada del parc.
Davant el parc shi aturen les línies de bus L302, L315 i L324 (consultau-ne els horaris)

 

Com  arribar a s’Albufera de Mallorca

FAQs

Cerrar tabs
Informació general

Quin és l’horari de visita?
L’horari de visita és de 9 a 18 h entre l’1 d’abril i el 30 de setembre, i de 9 a 17 h entre l’1 d’octubre i el 31 de març.

S’ha de demanar un permís de visita?
SÍ. El permís de visita, que conté mapa, normes d’ús públic i informació bàsica del parc, s’ha de demanar en arribar al Centre d’Informació. En el tràmit cal que comuniqueu quantes persones sou i procedència/residència habitual.
Aquest permís implica l’acceptació de les normes d’ús públic i pot ser retirat en cas d’incompliment.

S’ha de pagar per obtenir el permís de visita al parc?
No. El permís de visita és gratuït.

Accés

Com ho puc fer per arribar al parc?
L’entrada al parc es fa per l’accés de la carretera Ma-12 Alcúdia-Artà a l’alçada del pont dels Anglesos a la localitat de Platja de Muro.

Si es ve de Palma i conurbació, comarques de Ponent i es Raiguer, s’accedeix per l’autopista/ctra. Palma-Alcúdia Ma-13, la ronda d’Alcúdia Ma-3470 i la carretera sa Pobla – Platja de Muro Ma-3433 fins a enllaçar amb la ctra. Ma-12 direcció a Artà.

Si es ve de Llevant o de l’interior de l’illa, per la referida ctra. Ma-12 Artà-Alcúdia i els seus diferents accessos del sud i interior de l’illa.

Quantes entrades hi ha al parc?
El parc disposa d’una entrada, la referida del pont dels Anglesos, amb les barreres obertes per permetre el trànsit fluid de visitants a peu, bicicleta, cotxets d’infants i cadires de rodes. També permet l’accés dels cotxes de persones amb mobilitat reduïda fins al Centre d’Informació. Aquest és l’únic accés des del litoral.
A banda d’això hi ha dos accessos d’entrada i sortida, només per a visitants que van a peu o en bicicleta, a s’Amarador (d’accés a Muro) i al pont de Can Blau (d’accés a sa Pobla).

Hi puc arribar en transport públic?
Sí, hi ha unes quantes línies de bus procedents d’arreu de l’illa que fan aturada just a l’entrada del parc (consultau-ne els horaris)

El parc disposa de zona d’aparcament?
Sí. Just al costat de l’entrada del pont dels Anglesos hi ha ben senyalitzat, en ambdós sentits de la marxa, l’aparcament (gratuït, però no vigilat) del parc. Si aquest està ple, es pot aparcar en el vials de l’urbanització de Platja de Muro.

En cas de mobilitat reduïda, com puc visitar el parc?
Podeu entrar amb el vostre cotxe fins al Centre d’Informació, situat a 1 km de l’entrada. Una vegada allà haureu de demanar un permís especial d’aparcament, també gratuït.
També és permesa la circulació amb cadires o ginys elèctrics pels trams d’itineraris i equipaments adaptats.

L’estat dels itineraris (paviment o desnivells) compromet la mobilitat?
En certa manera sí, a excepció del tram que uneix l’entrada amb el Centre d’Informació i un tram de l’itinerari 1 que està formigonat i adaptat pel trànsit còmode de cadires de rodes. La resta d’itineraris disposen d’un paviment irregular de terra batuda que pot ser un obstacle o una incomoditat per a la circulació amb cotxets d’infants i cadires de rodes.
Pel que fa a la dificultat per desnivell, en tots els itineraris és pràcticament inexistent, ja que tot el parc és un espai molt pla.

 

 

Transport

Com puc arribar al parc?

En vehicle particular, trobareu un aparcament a l’entrada del parc per deixar el vehicle i entrar a peu.

Amb transport públic, consultau les línies i els horaris a l’enllaç.

Serveis

Hi ha banys a s’Albufera?
Sí, estan situats al Centre d’informació. Un dels excusats està adaptat per a persones majors o amb mobilitat reduïda.

Hi ha restaurants o cafeteries a s’Albufera?
No, al parc només hi ha una màquina de begudes (aigua i refrescs). A l’àrea turística que envolta s’Albufera hi podreu trobar aquests serveis a determinades èpoques de l’any.

Hi ha taules de picnic a s’Albufera?
No, únicament hi ha bancs per seure a les àrees de descans. No estan permesos dinars ni celebracions dins el parc. Disposau d’àrees recreatives a Can Picafort i la Victòria.

Hi ha botigues i comerços a s’Albufera?
Al Centre d’Informació hi ha una botiga on es venen llibres i guies naturalístiques i d’altres productes relacionats.

S’hi poden fer pagaments electrònics a s’Albufera?
No, els pagaments a la botiga del parc i a la màquina de begudes es fan en metàl·lic.

Es poden llogar bicicletes a s’Albufera?
No. A l’àrea turística que envolta s’Albufera hi podreu trobar aquests serveis a determinades èpoques de l’any.

Es poden llogar binocles a s’Albufera?
No. Actualment no es disposa d’aquest servei.

Es poden llogar cadires de rodes a s’Albufera?
No. Actualment no es disposa d’aquest servei.

Puc disposar d’informació naturalistica de suport per a la visita?
Sí. En el Centre d’Informació hi ha un prestatge de lliure disposició, amb les publicacions més actualitzades, per a satisfer qualsevol dubte.
Es lliura, als visitants que ho sol·liciten, una llista quinzenal de les aus vistes al parc.
En el Centre d’Interpretació de Can Bateman hi ha pantalles interactives que proveeixen continguts ambientals, històrics i patrimonials del parc.
Dins els aguaits hi ha il·lustracions de les aus més comunes.
També a la botiga hi ha la majoria de publicacions de temàtiques naturalístiques i relacionades, sobre s’Albufera i les Illes Balears, antigues i recents.

 

Itineraris

Estan senyalitzats els itineraris i equipaments del parc?
Sí. Els quatre itineraris del parc estan senyalitzats en tots els punts cardinals i estratègics seguint un codi de colors i números que no permet confusions. El mapa que es lliura al visitant com a permís de visita reprodueix la cartografia i informació que apareix a la senyalètica.
La senyalètica informa també dels itineraris on és permesa o no la circulació de bicicletes.

Quins són els millors moments de l’any per a visitar el parc?
Cada estació de l’any té els seus particulars atractius i totes són recomanables.
No obstant això, si el que es vol és fer la volta perimetral per l’itinerari 3 (12 km), no és recomanable fer-ho els mesos de calor intensa d’estiu i menys a les hores centrals del dia.
Si el que es vol és gaudir de la pau i tranquil·litat del parc, són recomanables els mesos de temporada baixa per a fer qualsevol dels itineraris proposats.
Les temporades de primavera i tardor, especialment els mesos d’abril i octubre, coincideixen amb el punt àlgid de les migracions d’ocells, però també és quan més saturats estan els equipaments per naturalistes i ornitòlegs en particular.

Què he de dur per a tenir una visita satisfactòria?
Si les condicions meteorològiques són favorables és suficient que dugueu: calçat còmode, gorra o capell, protector solar, repel·lent de moscards, aigua (que també es pot comprar a la màquina de begudes), entrepà o snacks.
També és molt recomanable dur prismàtics, telescopi o càmera de fotos.

Acampades

Es pot acampar a s’Albufera o al pinar d’es Comú?
No, als espais naturals protegits de les Illes Balears està prohibida l’acampada, llevat de les zones d’acampada habilitades de la serra de Tramuntana.

Bones pràctiques i restriccions

Puc entrar al parc fora de l’horari de visita?
No. Per raons de seguretat i conservació, les barreres del parc es tanquen en acabar l’horari de visita.
L’horari de visita és de 9 a 18 h entre l’1 d’abril i el 30 de setembre, i de 9 a 17 h entre l’1 d’octubre i el 31 de març.

Puc fumar al parc?
No. Fumar no està permès en tot el parc, excepte a l’àrea de descans i avituallament de sa Roca, al voltants del Centre d’Informació, on veuràs uns cendrers de test a l’efecte.

Puc agafar animals o plantes del parc?
No. No pots agafar, arrabassar o endur-te’n plantes, animals o bolets; ni fragments o restes (ous, ossos, llavors, espores, branques, fulles, flors, fruits…)

Hi puc accedir amb un ca?
No. Tan sols està permès l’accés de cans pigalls per a persones invidents.

Es pot pescar al parc?
No. La pesca està prohibida en tota l’extensió del parc.
Únicament aquells pescadors que disposen de llicència vigent de pesca fluvial i acrediten el coneixement de l’art de pesca d’anguila amb cucada poden obtenir un permís anual, limitat i controlat en temps, lloc i quantitat de peix.

Es pot fer volar un dron pel parc?
No. La normativa prohibeix el vol de qualsevol aparell sobre tota l’extensió de la zona protegida.

Puc venir a practicar esports, com ara córrer, ciclisme, nordic walking, hípica…?
No. Al parc està completament prohibida la pràctica d’esports. Tan sols es pot accedir caminant o en bicicleta a velocitat moderada (sense superar els 10 km/h).

Es poden fer pícnics al parc?
No. La zona de descans del parc, equipada amb pèrgoles i bancs de fusta, està pensada per al repòs i avituallament tranquil d’un màxim de cinquanta visitants i per espais curts de temps. No fa les funcions d’una àrea recreativa i, per tant, no s’hi permeten pícnics per no deteriorar la qualitat de la visita del conjunt de visitants.
Disposau d’àrees recreatives a Can Picafort i la Victòria.

Què passa si tanquen el parc quan encara som a dins?
El parc es tanca per raons de conservació i seguretat. Si no heu sortit d’hora, estareu incomplint la normativa i podríeu ser sancionat.
Us heu de dirigir d’immediat a la sortida i al lateral dret de la porta d’entrada trobareu un botador que us permetrà sortir. Però alerta, perquè si sou una persona amb mobilitat reduïda la maniobra pot ser perillosa, i més encara si us desplaçau en cadira de rodes en què haureu de telefonar a l’112 perquè et venguin a obrir.

Altres

AGENDA D’ACTIVITATS I VISITES GUIADES

Es pot visitar s’Albufera en família amb un guia del parc?
Sí, el parc publica periòdicament lagenda d’activitats, que inclou visites guiades pel nostre equip d’educació ambiental, a peu o en bicicleta. Podeu consultar l’agenda d’activitats clicant aquí o al nostre facebook.

Si sou un col·lectiu o una associació i us interessa una visita guiada només per al vostre grup, la podeu concertar contactant amb l’equip d’educació (parc.albufera2@gmail.com).

Quin preu tenen les visites guiades?
Les visites guiades per l’equip d’educació ambiental són gratuïtes, però cal inscripció prèvia ja que les places són limitades.

Quant de temps duren les visites guiades?
La durada aproximada és de 2 hores i el lloc de trobada habitual és el Centre d’Informació, situat a 1 km de l’entrada principal del parc.

Com em puc apuntar a les visites guiades i a altres activitats de la vostra agenda?
La inscripció a les activitats d’agenda es fa a través de formularis web, i les places s’atorguen per estricte ordre d’inscripció.

Quin preu tenen les activitats?
La major part de les activitats són gratuïtes, però cal inscripció prèvia ja que les places són limitades.

ACTIVITATS ESCOLARS

Es pot visitar s’Albufera amb un grup escolar?
Sí, el parc disposa d’una oferta educativa per a alumnes de totes les edats (la podeu consultar aquí). Les activitats guiades amb l’equip d’educació ambiental es poden concertar a principi del curs escolar a través del següent formulari.

Podem fer la visita escolar pel nostre compte, és a dir, sense l’equip d’educació del parc?
Sí, però requereix una autorització del parc que es pot tramitar telemàticament al correu del centre d’informació (parc.albufera@gmail.com), en el qual caldrà que indiqueu la data, les característiques del grup, l’horari d’arribada i sortida, i les dades de contacte de la persona responsable.

Quin preu tenen les activitats escolars?
Els itineraris i tallers guiats amb l’equip d’educació són gratuïts. El transport fins al parc és a càrrec del centre educatiu.

Quin horari tenen les activitats escolars?
De manera general, les activitats es fan entre les 9 i les 15 h. Abans de la vostra arribada al parc, haureu tengut una reunió amb l’equip d’educació ambiental en què es concretarà l’horari de la visita.

Podem quedar a dinar al parc?
S’Albufera és un lloc sensible on es demana fer silenci i que els grups siguin reduïts. En finalitzar la visita escolar guiada i reagrupar-se els alumnes, és molt probable que el nivell de renou sigui elevat, per això, el més adequat és que els grups surtin a dinar a fora del parc o, si ho han de fer per necessitat, sigui ràpid i, just en acabar, sortir perquè els escolars puguin esplaiar-se fora del parc sense perjudicar la pau de l’espai natural. La millor opció és sortir a dinar al pinar de la platja de Muro.

Podem fer la visita amb un grup de 80 alumnes?
No, el parc només té capacitat per atendre 2 grups classe al dia, tant per la capacitat de càrrega dels equipaments com per una millor qualitat de la visita.

Hi poden participar alumnes amb mobilitat reduïda?
Sí, el Parc Natural de s’Albufera és un espai molt pla, a més, hi ha un itinerari amb equipaments totalment adaptats. Abans de la vostra arribada al parc, haureu tengut una reunió amb l’equip d’educació ambiental en què es concretaran totes aquestes circumstàncies.

 

 

 

Què s’hi pot fer?

Permisos i autoritzacions

Gaudiu

Agenda

Itineraris

Activitats permeses i característiques

Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
h

Normativa

Cerrar tabs
Normes generals de l’ENP
  • Respectau la natura i els valors que han fet possible aquest espai protegit. No està permesa la recollida de plantes, flors, animals o les seves restes.
  • Circulau sempre pels camins indicats, a poca velocitat amb les bicicletes i respectant la senyalització existent.
  • No està admesa l’entrada de les bicicletes de més de dues rodes.
  • Respectau l’horari de visita.
  • Els renous molesten els animals i els altres visitants. Circulau en silenci.
  • No es pot menjar dins els observatoris ni fer pícnics dins el parc.
  • No estan permeses les activitats esportives (running, fúting, fer circuits eqüestres o de bicicleta de muntanya, etc.).
  • No entreu amb animals domèstics (cans sobretot).
  • En cas d’incompliment de la normativa, el personal del parc pot revocar el permís de visita.
  • No està permès l’ús de drons ni vehicles elèctrics (excepte bicicletes).
Z

Permisos i autoritzacions

Cerrar tabs
Permisos

La visita és GRATUÏTA però es requereix UN PERMÍS que s’ha de sol·licitar al Centre d’Informació (obert de 9 a 16 h tot l’any, excepte els dies festius de Nadal i Cap d’Any).

Les visites en grup requereixen un permís especial que s’ha de sol·licitar al Parc amb antelació.

Per a més informació, telefonau al 971 89 22 50.

Gaudiu dels ENPs

A una illa seca com la nostra, un paisatge de ponts i canals té un atractiu cert, irrefutable. S’Albufera és una localitat única, patrimoni de valors naturals i d’espècies pròpies, amb ritmes i sons propis. Quan el visitant traspassa les seves barreres, a peu o en bicicleta, entra en un món tranquil que exigeix deixar la pressa fora.

S’Albufera és bella, però per mostrar els seus encants demana temps. Aquí no trobareu els paisatges espectaculars de la muntanya ni els grans animals del zoològic. La bellesa rara de l’orquídia, el vol àgil de l’arpella, el xipolleig de les ànneres dins l’aigua, els crits nerviosos dels esbarts de juies o d’avisadors, la música del vent dins del canyet o la tímida mirada de la tortuga són de qui vulgui dedicar l’estona a copsar-les.

Al llarg de l’any s’organitzen visites guiades i altres activitats de tipus educatiu i interpretatiu adreçades al públic general i familiar que permeten conèixer aquest espai natural. També hi ha una oferta de tallers i itineraris adreçada expressament als centres educatius que ho sol·licitin.

Agenda

Propers esdeveniments:

Itineraris

A continuació podeu consultar els itineraris disponibles per a aquest Espai Natural Protegit.

Referències

Per veure les referències de color del mapa, obriu el desplegable (a l’esquerra).

Itinerari des Colombars

Itinerari de Sa Roca

Itinerari des Cibollar

Camí d’Enmig – Ses Puntes

Itineraris disponibles​
Cerrar tabs itineraris

Itinerari des Colombars

Dificultat: Baixa
Distància: 1.325 m. (Només anada)
Durada: 2,5 h
Recomanacions: Calçat còmode
Temàtica: Ecosistemes halòfils, adaptats a altes concentracions de sal
Descripció: El recorregut comença davant el Centre d’interpretació de Can Bateman; el podem visitar abans o després de l’itinerari. Ens permetrà conèixer la història de s’Albufera i ens introduirà en les seves principals característiques físiques i biològiques.
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapas

Canal des Sol
Tot d’una que sortim del centre d’interpretació de Can Bateman ens trobam amb un pontet de fusta que travessa el canal des Sol, un dels principals canals del Parc, obert a la segona meitat del segle XIX, com molts altres canals, amb la finalitat de dessecar la zona inundada. Un autèntic exèrcit de 1.500 homes, procedents de tota Mallorca i de fora, va treballar a les ordres dels enginyers anglesos, transformant radicalment el prat fins que a l’any 1871 s’havien aconseguit dessecar 2.146 ha. Després de patir noves inundacions i salinitzacions, la majoria foren abandonades i tornaren al seu estat natural. L’aigua que discorre pel canal des Sol té dos orígens diferents: l’escorrentia superficial i les surgències freàtiques interiors. Per aquest canal es pot veure, de tant en tant, passar alguna anguila (Anguilla anguilla); un dels peixos més preuats i més característics de s’Albufera. L’anguila és pesca en aquest i altres canals amb la modalitat tradicional anomenada pesca amb cucada. Aquest mètode consisteix en capturar els peixos emprant una canya que té un fil del qual penja una esca feta només de cucs, sense hams. La voracitat de les anguiles permet estirar-les i treure-les de l’aigua, i dipositar-les amb habilitat dins un gambaner situat dins la sèquia, on es mantenen vives. El destí final de l’anguila és l’elaboració dels deliciosos plats típics de la comarca: espinagades, anguiles frites o ofegades, fideus o greixonera d’anguiles… que no falten mai per Sant Antoni a sa Pobla i a Muro. A més de l’anguila podem observar altres peixos com ara les llisses i els mújols, i també la carpa (Cyprinus carpio), espècie introduïda accidentalment al Parc que provoca importants desequilibris ecològics al medi aquàtic. Mogudes per l’escorrentia, trobam diferents plantes submergides com la coa de mart (Ceratophhyllum demersum) o l’herbei (Potamogeton demersum) que serveixen d’aliment i refugi a una munió de petits animals, i també a algunes aus aquàtiques com ara les fotges (Fulica atra), negres amb el bec blanc.

El Gran Canal
Seguint l’itinerari arribam al pont de Sa Roca, que travessa el Gran Canal. En aquesta zona es poden observar les profundes transformacions que va sofrir s’Albufera a finals del segle XIX: els ponts, els canals, els sifons…., infrastructures que servien per reconduir l’aigua, amb la finalitat de dessecar aquesta zona humida. Les comportes existents s’empren actualment per millorar la gestió de l’aigua de la zona humida. L’aigua recorre el Gran Canal, de 50 metres d’amplada i 2.700 metres de recorregut, fins arribar a desembocar a la mar per s’Oberta, on s’hi troba el pont dels Anglesos, de la mateixa època que el pont on ens trobem. Ambdós ponts són de cinc ulls. Estan construïts amb peces de marès sobre un fonament d’estaques de pi. Tenen una longitud de 110 metres i una amplada original de 5 metres. Els cinc arcs rebaixats tenen una llum lleugerament decreixent cap als extrems: l’arc central fa 9’30 metres, els dos intermedis 8 metres i els dos laterals 7’10 metres. El Gran Canal precisa una neteja periòdica, ja que els sediments aportats pels torrents el van omplint. L’obra de construcció del canal es va acabar l’any 1871. En aquests punts, ja ens hem de fixar amb la flora i la fauna que ens envolta. Els oms (Ulmus minor), amb les seves arrels, sustenten el substrat de les riberes que transcorren paral·leles al Gran Canal i que formen els camins principals de s’Albufera.Juntament amb altres espècies constitueixen el bosc de ribera, que a l’estiu ofereix una agradable ombra als visitants. Les aus aquàtiques que més fàcilment observarem a la zona són les fotges (Fulica atra) i el coll-blau (Anas platyrhynchos), l’ànnera més abundant i coneguda: el mascle destaca pel seu cap verd. La tortuga d’aigua (Emys orbicularis) pren el sòl, els dies de bonança, a les voreres del canal i, si aixequem el cap, l’imponent falcó marí (Falco eleonorae) ens mostra, a la primavera i a l’estiu, les seves arts de caça per agafar libèl·lules i altres insectes. En direcció cap el nord, recorrem el camí des Senyals. El seu nom el rep d’una comporta que hi havia a l’enfront, que dirigia l’aigua cap a Can Blau o cap a Sa Manegueta. Tenia dos colors, blanc i vermell, i segons com es col·locàs mostrava un color o un altre.

La plataforma des Cibollar
A només un centenar de metres del pont hi trobarem una petita plataforma d’observació, anomenada la plataforma des Cibollar. Aquesta plataforma d’observació va ser construïda per l’Associació Balear d’Amics dels Parcs i es troba al damunt del canal de Rec. El canal de Rec servia per a conduir i distribuir les aigües dolces de la font de Son Sant Joan pels conreus d’arròs o de cànem repartits per tota s’Albufera. Tenia 72 km de longitud, però actualment només es conserva, més o manco en bon estat, els trams paral·lels al camí de ses Puntes o al camí des Senyals. L’aigua era impulsada des de la font per una gran roda hidràulica moguda per un motor de vapor. Des de la plataforma podem observar amb facilitat la gran diferència de vegetació que hi ha a banda i banda del camí des Senyals. A la cara de ponent, on arriben les aigües més dolces, hi abunden les canyes (Arundo donax), el canyet (Phragmites australis) i la sesquera (Cladium mariscus). En canvi, a la part més propera a la mar, amb aigües més salabroses, hi són presents els joncs (Juncus spp), els tamarells (Tamarix spp ) i les salicòrnies, plantes adaptades a conviure amb importants concentracions de sal al seu medi. De les canyes i el canyet se n’aprofitaven totes les parts de la planta: les fulles, les rabasses i, especialment, les tiges, altes, endurides, llises i buides, usades amb profusió per la seva lleugeresa i resistència. Altres espècies que cal observar són la junça (Carex spp), el rossinyol gros (Acrocephalus arundinaceus) i la serp d’aigua (Natrix maura), molt abundant en aquest camí. La junça és una planta de fulles primes, estretes i flexibles. Les seves arrels tuberculoses són l’aliment de nombroses ànneres.

Es Colombars
Seguint el mateix camí arribarem, passat 1 km, a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut. Els Colombars és una de les dues zones amb més nombre de llissers, conformat per una retícula de canals perpendiculars que el creuen de cap a cap. En ser una de les zones més inaccessibles de s’Albufera i amb grans llissers, constitueix el principal refugi per a la hivernada d’algunes aus aquàtiques. En aquesta zona i sobretot al Cibollar hi abunden les basses salabroses, de gran diversitat vegetal, on les comunitats de plantes es disposen en un mosaic complex, segons els petits canvis de relleu i de composició del sòl. Abunden joncs i canyets, i amb ells una espècie molt important, l’Scirpus maritimus, que fructifica a l’estiu i les llavors de la qual són un bon aliment per a les ànneres hivernals. A les basses salabroses hi ha molts d’invertebrats, presa de diversos aucells, com ara els rasclons, les ànneres i les aus limícoles: tiruril·los (Charadrius spp.), corriols (Calidris spp.), avisadors (Himantopus himantopus), juies (Vanellus vanellus), cegalls (Gallinago gallinago), entre d’altres. Ja al camí que s’endinsa pels Colombars, per damunt d’un pas fet amb fustes que permet caminar per zones inundades, arribarem fins a l’aguait dels Colombars. Aquest és el punt final del nostre itinerari (si bé encara ens quedarà la tornada). Des de l’aguait podem observar nombroses espècies animal i vegetals, i també l’anomenat malecó de Gesa, creat l’any 1979 quan s’instal·laren les canonades de refrigeració de la central tèrmica des Murterar. Entre les plantes que hi veurem destaquen la sosa dura (Arthrocnemum macrostachyum), el tamarell (Tamarix spp) i la salsona (Inula crithmoides). Entre les aus, cal parar atenció a l’àguila peixetera (Pandion haliaetus), el moretó (Aythia ferina) i les corpetasses (Phalacrocorax carbo). L’aguila peixetera és grossa i pesca mújols i llisses als canals i estanys més grossos. Les poques parelles que viuen a la costa nord de la Serra venen a pescar a les aigües tranquil·les de s’Albufera.

Itinerari de Sa Roca

Dificultat: Baixa
Distància: 760 m (Sólo ida)
Durada: 1h y 30 min
Recomanacions: El recorregut és pràcticament pla i s’ha de realitzar a peu. Al centre d’informació podeu consultar qualsevol aspecte per fer aquest itinerari. Aturau-vos-hi
Temàtica: Flora, fauna i paisatge
Descripció: Aquest itinerari recorre la part central del Parc, una de les més diverses i riques. Es pot connectar amb altres itineraris, especialment amb el des Cibollar, si es vol tenir una idea molt bona dels diferents ecosistemes que hi ha a la zona humida.
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

Can Bateman

El recorregut comença davant el Centre d’interpretació de Can Bateman; el podem visitar abans o després de l’itinerari. Ens permetrà conèixer la història de s’Albufera i ens introduirà en les seves principals característiques físiques i biològiques. L’edifici de Can Bateman, juntament amb tots els demés edificis administratius del Parc, es troba situat al que es coneix com “Sa Roca”, centre neuràlgic de s’Albufera d’ençà que els anglesos hi instal·laren la màquina de vapor més potent per eixugar s’Albufera. Es tracta del fort situat més al centre de tota la zona humida i, per tant, on l’empresa que intentà dessecar la zona humida al segle XIX va instal·lar-hi gran part de la maquinària i edificacions necessàries per dur a terme aquesta tasca.  Més endavant, ja entrat el segle XX, una important empresa paperera va edificar-hi una fàbrica de paper, que emprava canyet i sesquera com a matèria primera. La fàbrica de paper va funcionar fins a l’any 1966. Finalment, amb motiu de la seva compra per part del Govern de les Illes Balears i de la declaració del Parc Natural, sa Roca passà a concentrar els edificis administratius, el centre de visitants del Parc i les dependències del personal. Des de Can Bateman hem d’agafar un camí estret que surt a mà esquerra, en direcció sud. Aquest caminoi, que només es pot fer a peu, ens durà al cap d’uns 150 metres fins a l’aguait des Ras finançant pel Consell de Mallorca, des d’on podem realitzar observacions interessants.

 

Es Ras

L’aguait domina una gran explanada coneguda com es Ras, on la gestió amb bestiar ha aconseguit obrir importants superfícies d’aigües lliures, aprofitades en l’actualitat per nombroses espècies de flora i fauna. Encara que costi creure-ho, abans de que s’hi amollés bestiar aquest indret era un canyissar alt i impenetrable. Al Ras hi pasturen diferents castes de bestiar, sobretot vaques de raça mallorquina. Aquesta vaca va estar a punt de desaparèixer, i encara ara compta amb una part important de tota la seva població al parc de s’Albufera. A l’hivern es Ras es troba completament negat, però sol eixugar-se a començaments d’estiu, per omplir-se d’aigua novament amb les tempestes de setembre. Als camins que envolten es Ras, on el bestiar no hi arriba, s’hi poden veure algunes espècies vegetals interessants, com ara els polls (Populus alba), els abatzers (Rumus ulbifolius) i les olivardes (Dittrichia viscosa). Totes tres ens acompanyaran en el nostre itinerari. També hi veurem algun conill (Orictolagus cuniculus), fàcilment observable els capvespres de primavera i estiu a les zones més seques, i qualque peu de crist (Potentilla reptans), petita planta reptant de fulles serrades separades en 5 folíols i flors grogues i molt lluents, que semblen encerades. Floreix a la primavera i a l’estiu. A les zones negades hi veurem nombroses espècies d’animals, entre les que destaquen les aus aquàtiques. L’agró blau (Ardea cinerea), aucell molt gran de coloració grisa i amb el coll i les cames molt llargues i el bec recte i poderós, pesca peixos, crancs i granots. Es pot veure amb facilitat durant tot l’any. També durant tot l’any es pot veure el becvermell (Netta rufina), ànnera de coloració terrosa, amb la cara més clara. Aquesta ànnera fou reintroduïda als anys 90 del segle XX perquè l’espècie s’havia extingit a començaments del segle XIX. En canvi, el cullerot (Anas clypeata) és quasi exclusivament hivernal. Té un bec ample i gruixut, i és abundant a les àrees obertes i d’aigües poc fondes. El mascle té el cap fosc i els costats vermells. Però no només hi ha aus. En aquesta àrea són abundants els invertebrats, com ara el cranc de riu americà (Procambarus clarkii), cranc introduït accidentalment als anys 90. També és freqüent veure, a posta de sol, alguna ratapinyada, com per exemple la ratapinyada petita (Pipistrellus pipistrellus), la més abundant de totes. Vola en gran nombre als capvespres i les nits sobre les zones poblades d’arbres, caçant insectes. Dorm, de dia, en coves i forats d’edificis propers a s’Albufera.

 

Turó de Sa Roca

Seguint l’itinerari arribarem fins al turó de sa Roca, al qual s’accedeix després de travessar un petit pont de fusta. En el pontet ens hem de fixar en la gran quantitat de peixos i vegetals submergits que poblen el petit canal que supera. Tota una xarxa tròfica composta per algues, plantes, insectes i altres invertebrats, peixos, tortugues, serps, granots i aus busejadores es troba present a les aigües de canals i llacunes. Un cop a dalt del petit turó de sa Roca ens adonarem de la vertadera extensió del Parc i de quins són els seus ecosistemes principals. A més des Ras, podrem observar les grans, quasi interminables masses de canyet que s’estenen cap a l’interior, cap els pobles de Muro i sa Pobla. Aquests canyissars són uns dels grans tresors del Parc, on hi viuen espècies protegides, males de veure a altres indrets. És el cas de la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), petit aucell insectívor, de colors grisos i terrosos, amb una ratlla blanca a sobre de l’ull. Sobrevolant els canyissars és freqüent veure-hi oronelles (Hirundo rustica) i alguna arpella (Circus aeruginosus). Les oronelles s’arrepleguen en concentracions impressionants (desenes de milers d’aus) al Parc cada tardor i primavera, quan migren des d’Europa a Àfrica o a l’inrevés. Al canyissar, encara que a primera vista sembli que només hi ha canyet, hi són presents moltes altres plantes. Hi destaquen sens dubte la sesquera (Cladium mariscus) i la corretjola blanca (Calystegia sepium). La sesquera és una planta espessa, de fulles molt llargues i primes, amb petites dents a les voreres que fan que sigui una planta perillosa al tacte. La corretjola blanca, enredadera vivaç, de fulles triangulades i de flors grosses, de color blanc, viu a sobre les canyes i el canyet. Floreix a l’estiu i a l’hivern es seca. El turó de sa Roca va ser aixecat pels gestors del Parc amb el material extret de la llacuna d’aclimatació de sa Roca, que podeu veure als peus del turó, mirant cap als edificis administratius. Aquesta petita llacuna serveix per amollar-hi els animals que es troben ferits o que necessiten passar un temps d’aclimatació abans de ser definitivament lliures. En ella hi veureu algunes aus, i també granots, tortugues i peixos.


L’AGUAIT WATKINSON, AL GRAN CANAL

Seguint l’itinerari arribarem fins a una cruïlla de camins, just passat un primer canal, el canal des Sol, per damunt del pont de sa Roca. Si ens fixem veurem que a mà esquerra parteix un camí estret que va fins a un nou aguait, l’aguait Watkinson. Des d’aquest observatori podrem gaudir de ben a prop de les evolucions de nombrosos peixos, com ara el mújol (Mugil cephalus), peix molt abundant a s’Albufera que pot arribar a mig metre de llargària, amb un gran cap que facilita identificar-lo. Acompanyant els mújols hi veure’m llisses i carpes, alguna tortuga d’aigua i nombroses espècies d’aus, entre les quals destaquen per la seva abundància les fotges (Fulica atra), les gallinetes d’aigua (Gallina chloropus), els gallfavers (Porphyrio porphyrio) i diferents espècies d’ànneres. Tampoc serà difícil veure algun setmesó (Tachybaptus ruficollis) i, si ens trobam a l’hivern, alguna corpetassa (Phalacrocorax carbo). En aquest aguait acaba l’itinerari. Es recomana tornar enrera uns metres fins al pont de Sa Roca, per on passen els altres itineraris del Parc. És especialment interessant seguir l’itinerari des Cibollar, igualment a peu. Aquest itinerari és un complement perfecte del que acabau de veure, ja que s’endinsa per bosquets d’oms i extensions de prat salat, ecosistemes completament diferents als que hem transitats fins ara.

Itinerari des Cibollar

Dificultat: Baixa
Distància: 725 m (Nómes anada)
Durada: 1.5 h
Requisitos: Es fa a peu
Recomanacions: Al centre d’informació podeu consultar qualsevol aspecte relacionat amb aquest itinerari. Aturau-vos-hi
Temàtica: Flora, fauna i paisatge
Descripció: Aquest itinerari recorre, juntament amb el de Sa Roca, la part central del Parc, una de les més diverses i riques. És recomanable fer-lo amb calma, amb constants i llargues aturades als punts d’interès (aguaits, ponts, canals)
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

Sa Roca
El recorregut comença davant el Centre d’interpretació de Can Bateman; el podem visitar abans o després de l’itinerari. Ens permetrà conèixer la història de s’Albufera i ens introduirà en les seves principals característiques físiques i biològiques. L’edifici de Can Bateman, juntament amb tots els demés edificis administratius del Parc, es troba situat al que es coneix com Sa Roca, centre neuràlgic de s’Albufera. Al llarg dels darrers segles a Sa Roca s’hi han instal·lat diferents empreses. Al segle XIX, l’empresa encarregada de dessecar s’Albufera hi tenia muntada una gran roda hidràulica que permetia extreure l’aigua. Més endavant, ja dins el segle XX, una important empresa paperera va edificar-hi una fàbrica de paper, que emprava canyet i sesquera com a matèria primera. Amb motiu de la seva compra per part del Govern Balear i de la declaració del Parc Natural, Sa Roca passà a concentrar els edificis administratius, el centre de visitants del Parc i les dependències del personal.

El Gran Canal
Agafarem el camí que surt a mà dreta, cap el nord. Tot d’una ens trobarem amb un petit pont de fusta que supera el canal des Sol per dirigir-nos cap a la ribera del Gran Canal. Aquest és el canal principal del Parc, que el travessa de ponent a llevant fins arribar a la mar. Recull les aigües que li arriben pels torrents de Muro i Sant Miquel, dos del torrents més importants de tota l’illa. El Gran Canal no és d’origen natural. L’obra que el va construir va acabar l’any 1871. Anteriorment les aigües de s’Albufera desembocaven a la mar per l’estany dels Ponts i només ocasionalment trencaven per aquest punt. El Gran Canal precisa una neteja periòdica, ja que els sediments aportats pels torrents el van cegant. A la ribera del Gran Canal, als punts on el canyet (Phragmites australis) ens permeti acostar-nos a l’aigua, gaudirem de nombrosos peixos, com ara els mújol (Mugil cephalus), molt abundant a s’Albufera i que pot arribar al mig metre de llargària, amb un gran cap fàcil d’identificar. També hi veure’m llisses i carpes, alguna tortuga d’aigua (Emys orbicularis) i nombroses espècies d’aus, entre les quals destaquen per la seva abundància les fotges (Fulica atra), les gallinetes d’aigua (Gallinula chloropus), els gallfavers (Porphyrio porphyrio) i diferents espècies d’ànneres. Veurem algun setmesó (Tachybaptus ruficollis) i, a l’hivern, alguna corpetassa (Phalacrocorax carbo).

El pont de sa Roca
Seguint la ribera del Gran Canal fins a una cruïlla de camins, ens trobam a mà dreta amb el pont de Sa Roca, que travessa el Gran Canal. El pont de Sa Roca té una longitud de 110 metres i una amplada original de 5 metres. Els cinc arcs rebaixats tenen una llum lleugerament decreixent cap als extrems: l’arc central fa 9’30 metres, els dos intermedis 8 metres i els dos laterals 7’10 metres. En aquest punt, ens hem de fixar de nou amb la flora i la fauna que ens envolta. Els oms (Ulmus minor), amb les seves arrels, sustenten el substrat de les riberes que transcorren paral·leles al Gran Canal i que formen els camins principals de s’Albufera. Formen l’anomenat bosc de ribera. Les aus aquàtiques que més fàcilment observarem a la zona són les fotges (Fulica atra), fàcilment identificables pel seu color negre i el bec blanc, i el coll-blau (Anas platyrhynchos), l’ànnera més abundant i coneguda.

El bosc de ribera
Creuat el Gran Canal ens trobam de nou amb una altra cruïlla de camins. En aquesta ocasió agafarem el més estret, que surt a mà dreta entre arbres que formen un dens bosc de ribera. Els bosc de ribera està format principalment, com ja hem vist, per oms (Ulmus minor), que creen una ombra a la primavera i estiu molt preuada pels visitants. Per desgràcia, la grafiosi, una malaltia fúngica, ha malmès molt la seva població, que està sent substituïda progressivament per altres espècies més resistents, com ara els ullastres (Olea europea var. silvestris). A més d’arbres i arbusts, cal parar esment a les petites herbes que creixen a l’ombra del bosc, com les allasses (Allium triquetrum) i les rapes (Arum italicum). A les soques d’alguns arbres i creix la gírgola dels polls (Agrocybe aegerita), bolet de color crema, molt apreciat a la comarca pel seu valor gastronòmic. Surt en grans quantitats desprès de les pluges de tardor i primavera. Entre el brancam del bosc una munió de petits aucells es deixen veure o, més sovint, ens delecten amb els seus cants. Aquí hi són molt abundants els rossinyols (Luscinia megarhynchos), a la primavera i estiu, i els rossinyols bords (Cettia cetti), durant tot l’any. La papallona del gram (Pararge aegeria) és molt abundant tot l’any al bosc de ribera. És terrosa amb tres ulls grossos a les ales del darrere. La blanqueta (Pieris spp) té una mida mitjancera, i coloració blanca general amb algunes motes i punts negres a les ales. És molt nerviosa i difícilment se la veu aturada. Per acabar, també cal tenir en compte els mamífers, amagadissos i mals de detectar pels seus costums crepusculars i nocturns, però que en aquest indret del Parc són abundants. A més de ratolins i rates, conills i rates pinyades, amb una mica de sort detectarem aquí al mart (Martes martes). Més bo de veure, si tenim paciència, és el mostel (Mustela nivalis), petit mamífer de color terrós amb la panxa blanca.

Els observatoris des Cibollar
Seguint l’itinerari pel bosc de ribera, arribarem als dos aguaits Bishop, separats el primer del segon per un centenar llarg de metres. Els dos observatoris, dels primers que es construïren al Parc, dominen les grans extensions de prat salat des Cibollar. En aquesta zona la comunitat vegetal present és el salicornar, que es forma sempre a llocs de salinitat molt elevada. Aquí es veu molt bé la relació de s’Albufera i la mar, ja que l’aigua marina forma part de la capa freàtica i determina la salinització del sòl, ric en llims i argiles. A l’hivern, l’aigua de pluja s’hi embassa, i el terreny queda inundat o molt humit. A l’estiu l’evaporació és molt forta, i la sal queda a flor de terra, on de vegades és visible com una polsina blanca. Aquest cicle anual determina les adaptacions de les plantes. Les anuals són de cicle molt ràpid, de manera que germinen, floreixen i fructifiquen després de la inundació hivernal i abans de la salinitat estival. Les plantes perennes són gruixudes i disposen de poderosos mecanismes osmòtics per a obtenir aigua: són la cirialera (Sarcocornia spp), la sosa (Arthrocnemum spp), el ballester i alguns joncs.

La fauna de les zones salobroses
A les basses primaverals i tardorals, s’hi apleguen molts de limícoles, i els tiruril·los i avisadors hi crien. Als salicornars hi ha els grans posadors col·lectius dels agrons. S’hi sent sovint el crit escandalós del rascló, i les ànneres hi són abundants i diverses durant l’hivern. L’avisador és una au limícola de cames molt llargues. Viu a zones salabroses i s’alimenta de cucs i larves d’insectes. Fa el niu sobre petits munts de vegetació i els polls caminen als pocs minuts de néixer. L’ànnera més petita que veurem aquí és la sel·la rossa (Anas crecca), que cria al nord d’Europa i passa l’hivern en quantitats considerables a les zones obertes de s’Albufera. El mascle té la cara verda i rosada, però la femella és terrosa. El rascló, de la mateixa família que les gallinetes d’aigua, és molt esquiu i difícil de veure però la seva veu és inconfusible: sembla un porcell que gruny i xiscla dins l’espessa vegetació. Dins les basses des Cibollar és freqüent un petit peixet americà introduït al segle XIX per la seva alimentació a base de larves de moscard, per ajudar a combatre la malària i el paludisme. És el moixò de moscard (Gambusia affinis holdbrockii). Un cop arribem al darrer dels dos aguaits, cal tornar enrera pel mateix camí. Es recomana fer la tornada en calma i silenci, ja que és tanta la diversitat d’espècies que viuen al bosc de ribera que s’hi ens hi entretenim una mica, de ben segur que veure formes de vida noves, no observades en l’anada.

Camí d’Enmig – Ses Puntes

Dificultat: Baixa
Distància: 11.5 km
Durada: 3 h
Recomanacions: Realitzau l’itinerari en bicicleta. Podeu consultar qualsevol aspecte relacionat amb l’itinerari al centre d’informació. Aturau-vos-hi
Descripció: Aquest itinerari és el més llarg que es pot realitzar al Parc. Ens permet recórrer els diferents ambients que s’hi troben i prendre contacte amb part del patrimoni etnològic de s’Albufera. És un recorregut voltant quasi tot el Parc. El recorregut comença davant el Centre d’interpretació de Can Bateman; el podem visitar abans o després de l’itinerari. Ens permetrà conèixer la història de s’Albufera i ens introduirà en les seves principals característiques físiques i biològiques.
DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

Camí d’Enmig i punta des Vent
Agafarem el camí que surt a la dreta, cap el nord. Després de travessar un pontet de fusta arribarem fins al pont de sa Roca, que travessa el Gran Canal. Des d’aquest pont ja ens hem de fixar amb la flora i la fauna que ens envolta. Els oms (Ulmus minor) sustenten el substrat de les riberes que transcorren paral·leles al Gran Canal i que formen els camins principals de s’Albufera. Formen l’anomenat bosc de ribera, que a l’estiu ofereix una agradable ombra. Les aus aquàtiques que més fàcilment observarem són les fotges (Fulica atra) i el collblau (Anas platyrhynchos). La tortuga d’aigua (Emys orbicularis) es deixa veure prenent el sol, i el falcó marí a la primavera i l’estiu. En direcció a la torre d’observació de la punta des Vent, recorrem el camí d’Enmig, que abans comunicava el poble de Sa Pobla amb la mar. El canyet (Phragmites australis) de les voreres és prim i pot arribar als 5 metres d’alçada. Es troba a zones d’aigua dolça i a l’hivern apareix sec, i reverdeix a la primavera. Hem de pujar a la torre d’observació que ens trobem al camí. Ens permet observar una panoràmica del Parc des d’un punt elevat, a més dels pobles de Muro i Sa Pobla. En aquest punt és on es troben els dos torrents (Muro i Sant Miquel) que davallen des de la Serra de Tramuntana i nodreixen d’aigua la zona humida. El mirador ens permet distingir la canya, del canyet i la sesquera. La canya (Arundo donax) és una gramínia llenyosa d’origen oriental, gruixuda i de 6-7 metres d’alçada. El canyet és autòcton, més abundant, però més prim. La sesquera (Cladium mariscus) és molt abundant, forma herbassars plens de fulles dentades que tallen com el càrritx. A l’estiu a les voreres dels canals, caçant, es pot veure l’agró roig (Ardea purpurea), de mida gran i coloració grisa i rogenca. S’alimenta de peixos, crancs i granotes. Les llises (Chelon labrosus), peixos molt abundants als canals, solen anar en grups nombrosos.

Ponts de ferro i camí des Polls
Després de l’aturada a la torre, continuem pel camí d’Enmig fins arribar a una barrera i a la zona dels ponts de ferro, mostres de l’arquitectura industrial del segle XIX a s’Albufera. Per davall el pont de Can Blau hi passa el torrent de Sant Miquel (hem d’anar molt en compte en aquest bocí, perquè es una carretera que du molt de trànsit). Seguint les indicacions, ens endinsem dins el camí que, deixant enrera el màstil meteorològic de GESA i les sèquies de Son Senyor i Son Amer, ens durà fins el pont de Son Carbonell, que supera el torrent de Muro. Aquest pont i l’anterior són els primers ponts de ferro de la història de Mallorca i foren fabricats a Anglaterra a partir del projecte de dessecació de 1866. Cadascun descansa sobre un fonament format per 200 estaques de pi. En aquesta zona encara es pot observar un sistema de conreu tradicional anomenat Veles (Sa Marjal). És un sistema d’horta construït sobre terrenys antigament anegats, que es guanyaven a l’aigua excavant sèquies i acumulant la terra extreta en parcel·les. En aquesta zona podem gaudir observant l’orquídia de prat (Orchis robusta) que floreix a la primavera a les zones embassades. Entre la vegetació podem observar l’esquiu toret (Ardeola ralloides), petit agró de color crema; si l’observem en vol, veurem les ales de color blanc immaculat. A l’hivern, un dels aucells més abundants és l’estornell (Sturnus vulgaris): els horabaixes és tot un espectacle veure els esbarts que omplen el cel, quan vénen a colgar-se dins el canyissar. Seguim el nostre recorregut pel camí dels Polls. El seu nom fa referència als arbres que ens acompanyen durant el camí: polls blancs (Populus alba) molt alts característics de voreres de canals i torrents perquè demanden zones amb molta humitat. Per l’altre costat ens acompanya la sèquia dels Polls, molt relacionada amb la font de Sant Joan (Muro), perquè la nodreix d’aigua dolça. Segurament trobarem bestiar pasturant al camí (no comporta cap perill, si no els molestem): es tracta de vaques i bous de raça autòctona mallorquina que d’una manera ecològica i sostenible controlen la vegetació perquè no creixi desmesuradament i, al mateix temps, redueixen el perill de propagació d’incendis.

S’Amarador i camí d’en Pep
Arribarem al pont de Sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del Parc, provinent de la font de Sant Joan. Ara convé que estiguem pendents de les indicacions, perquè ens endinsem per un dels camins rurals que envolten el Parc i on es veuen els usos agrícoles actuals de la perifèria i els sistemes d’extracció d’aigua del subsòl per regar els cultius mitjançant sínies. La passejada ens du a la zona de s’Amarador: el nom fa referència a l’antic estany existent en aquest lloc, en el qual s’hi amarava tot el cànem que es produïa a s’Albufera i voltants. A l’any 1991 es va procedir a dragar gran part d’aquest terreny abolit i es va recuperar un nou espai d’aigües lliures: la llacuna de s’Amarador. En aquesta zona hi creix en abundància la bova (Thypha dominguesis), planta que s’ha emprat tradicionalment per cordar les cadires. Després de gaudir de la llacuna de s ’Amarador, continuem la nostra descoberta pel camí d’en Pep. Això pot convertir-se en una desfilada d’aucells. El gallfaver (Porphyrio porphyrio) sovint es veu creuant el camí. És un aucell gros i rabassut, de coloració blava amb el bec vermell que viu dins el canyissar espès. Al segle passat havia desaparegut de la zona i als anys 90 fou reintroduït al Parc. La gallineta d’aigua (Gallinula chloropus) es deixa veure igualment pel camí. També ens pot cridar l’atenció un rapinyaire mitjancer i de coloració fosca sobrevolant el canyissar: es tracta de l’arpella (Circus aeruginosus).

Ses Puntes
Al final del camí, trobem la zona anomenada ses Puntes, formació de dunes fòssils a on es conformen diferents ambients: pinars, prat dolç i prat salat, conreus, restes d’usos i arquitectura agraris; el primer que es veu son les restes de ses cases de Ses Puntes. Aquesta és una zona on val la pena que ens hi fixem bé. S’hi veu el canal Riego ben conservat, i les plataformes d’observació de ses Puntes i d’Es Ras ens permeten observar, des d’un punt de vista elevat, la fauna que habita entre la vegetació. El Pinar de ses Puntes conserva pins (Pinus halepensis) que creixen sobre les dunes fòssils formant petites illetes de gran bellesa paisatgística i riquesa ecològica. Al turó de ses Eres, que rep el nom d’una antiga era de batre, que actualment no es veu, era a on es batia l’arròs conreat a s’Albufera. Hi ha algunes figueres (Ficus carica) que han nascut de les llavors que els aucells mengen i després escampen. Algunes són restes de les que foren sembrades en temps de conrear l’arròs. És un bon lloc per a l’estiu observar l’abellerol (Merops apiaster), aucell insectívor ple de colors. Viu a les zones on hi ha àrees arenoses, caçant libèl·lules i abelles. Fa el niu a forats molts profunds dins l’arena. A l’hivern migra cap a Àfrica per tornar la primavera següent. L’agró blanc (Egretta garzeta) és un aucell de mida mitjana, totalment blanc que cria des de fa pocs anys als pins. Ja entrem a la darrera fase del recorregut, enllaçant amb el camí principal d’accés al Parc. Just en aquesta cruïlla, hi ha el pont de Santa Margalida. Aquí podem optar per tornar cap al centre de recepció i visitar el centre d’interpretació si no ho hem fet abans, o anar en direcció a la sortida del Parc i donar per acabat el nostre passeig.

Saber-ne més

Natura, flora i fauna

Patrimoni i història

Natura, flora i fauna

L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies).

Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.

La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllumdemersum). A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal.

Hi trobam gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.

Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l’anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi) i rèptils, com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis). També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates.

Els invertebrats són molt diversos: libèl·lules, dípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies).

D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals. Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneres, agrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanques, oronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.

 

Patrimoni i història

Al llarg de la història, s’Albufera ha suposat una important font de recursos per als pobladors de la zona: primer com a lloc de caça i pesca, més endavant com a terreny agrícola, i en temps relativament recents, fins i tot com a explotació industrial. Si bé durant molt de temps l’activitat humana no la va transformar substancialment, els canvis dels darrers 160 anys han estat profunds. S’Albufera d’avui reflecteix les empremtes desiguals que han deixat cada una d’aquestes èpoques passades, al mateix temps que ens serva el que n’és el seu fruit més preuat: la conservació del patrimoni natural i cultural.

Les primeres cites històriques són d’època romana, quan la zona humida arribava pràcticament a les portes de la ciutat de Pollentia. De l’edat mitjana ens n’ha quedat ni més ni manco que el topònim principal, Albufera ve de l’àrab “Al-Buhayra”, que significa “mar petita”. La paraula marjal, emprada encara avui per anomenar les parcel·les agrícoles de Muro i sa Pobla guanyades a s’Albufera, també prové de l’àrab, i vol dir “prat o terreny abundant en aigua, bo per a hort”. La zona humida es dividí, a partir de la conquesta catalana, entre el Reial Patrimoni i diverses famílies de la noblesa que n’arrendaven la pesca, la caça i les pastures. Durant segles s’Albufera fou un rosari de prats, llissers i estanys, connectats a través d’alguns canals utilitzats per a la pesca, amb una zona de marjal, això és, un conjunt de petites parcel·les de terra envoltades d’aigua (veles), que els pagesos de sa Pobla i Muro havien anat guanyant a la zona humida a poc a poc, especialment durant els segles XVI i XVII.

La dessecació de les zones humides a partir del segle XIX esdevé una qüestió d’Estat. En temps del pensament il·lustrat les albuferes es veien com a zones deprimides i focus de malalties, i eixugant-les es pretenia “sanejar-les” i al mateix temps aconseguir terres fèrtils per al conreu. Es coneixen una desena de projectes d’enginyers i empresaris sol·lícits a emprendre aquesta tasca, i bàsicament tots coincidien en la canalització dels torrents, la construcció de canals de drenatge i la instal·lació de màquines o bombes hidràuliques.

La fesomia actual de s’Albufera es deu, sobretot, a les obres de dessecació que realitzà entre 1863 i 1871 la New Majorca Land Company, una empresa anglesa amb un contingent de més de 1.500 treballadors que feren titàniques reformes estructurals en el sistema de drenatge, regadiu i comunicació viària. D’aquella època es conserva la xarxa de canals i síquies, dels quals en destaquen el Gran Canal, el del Sol, el de sa Siurana o el Canal Riego, una important xarxa de camins i ponts (pont dels Anglesos, de sa Roca, de Son Carbonell…) o l’edifici de Can Bateman, que va ser primer estació de bombeig, fàbrica de paper després i Centre d’Interpretació del Parc en l’actualitat.

 

Equipaments

Centres d’informació

Centre de visitants

Oficines

Cerrar tabs
Centres d’informació, Oficines, altres

Centre d’Informació de sa Roca

Horari: obert de 9 a 16 h tot l’any, excepte els dies festius de Nadal i Cap d’Any. Telèfon 971 89 22 50.

Centre d’Interpretació Can Bateman

Horari: obert de 9 a 16 h tot l’any, excepte els dies festius de Nadal i Cap d’Any

Oficina de Gestió de sa Roca

Ctra. d’Artà al Port d’Alcúdia (Ma 12 Km. 26,7, pont dels Anglesos). Telèfon: 971 89 22 50. Fax 971 89 21 52. Horari: de 8 a 15 h. Correu electrònic: parc.albufera@gmail.com

Observatoris d’aus i plataformes d’observació

Laboratori per a l’ús d’investigadors

Habitatge per a investigadors

Documentació

Guies, Tríptics, memòries anuals

Recerca / Investigació

Guies, Tríptics, memòries anuals

U

Recerca/Investigació

Cerrar tabs
Veure Documentació

Aus vistes a s’Albufera de Mallorca

Llista d’aus vistes