Parc Natural de s’Albufera des Grau

L’espai
Què s'hi pot fer?
Saber-ne més
Equipaments
Documentació

L’espai

Descripció

Com arribar-hi?

Mapa

Xarxes socials

Web

FAQ

Descripció

El Parc Natural de s’Albufera des Grau, nucli de la Reserva de la Biosfera de Menorca, és l’únic parc natural de Menorca. Va ser declarat el 4 de maig de 1995, després d’anys de mobilitzacions socials que demanaven la protecció de la zona. L’any 2003 s’amplien els límits del parc fins a ocupar un total de 5.066,95 ha, de les quals una tercera part són marines.

La gran diversitat d’ambients naturals, tant terrestres com marins, juntament amb la seva història i aprofitament humà al llarg del temps, ens mostren des d’una natura en el seu estat més salvatge fins a zones fortament modelades per l’acció humana amb un rellevant patrimoni cultural. Paratges com l’albufera des Grau, els plans i el cap de Favàritx, Addaia o l’illa d’en Colom fan del parc natural un indret irrepetible que mereix ser conservat.

Al parc natural es promou la conservació del paisatge i la biodiversitat, en equilibri amb el desenvolupament
socioeconòmic, la recerca i l’educació i interpretació ambiental.

Com arribar-hi?

El Parc Natural de s’Albufera des Grau està situat al nord-est de l’illa de Menorca. És recomanable dirigir-se el Centre de Recepció Rodríguez Femenías, on us informaran sobre el parc, els itineraris, les visites guiades i hi podreu visitar l’exposició permanent “S’Albufera des Grau, nucli de la reserva de biosfera”. Si visiteu el Centre de Recepció fora de l’horari d’obertura, trobareu uns plafons informatius sobre els diferents itineraris.

Per arribar-hi heu d’agafar la carretera Maó-Fornells (Me-7), desviar-vos per la carretera d’es Grau (Me-5) i al punt quilomètric 3,5 prendre el desviament de Llimpa a l’esquerra. Seguint per aquest camí, trobareu el Centre de Recepció aproximadament a 1 km.

 

Com  arribar al centre d’interpretació del Parc natural de s’Albufera des Grau,

Accessos

Zona marina del parc

La normativa del parc prohibeix fondejar sobre posidònia (Posidonia oceanica) i també sobre l’algueró (Cymodocea nososa). Per aquest motiu al parc hi ha:

Trobareu més informació a la web https://atlasposidonia.com/ i al telèfon  +34 617 97 51 72.

 

 

FAQs

Cerrar tabs
Informació general

Quin és l’horari de visita?
El Parc Natural es troba obert les 24 hores del dia i el Centre de Recepció-Interpretació Rodríguez Femenias està obert de 9 h a 15 h durant tot l’any.

Quina és la millor època per a l’observació d’aus aquàtiques?
De l’octubre al febrer, ja que s’Albufera des Grau és la principal zona d’hivernada de moltes aus aquàtiques i també durant els passos migratoris de la primavera i la tardor, atès que és zona de descans d’un gran nombre d’aus.

L’aigua de s’Albufera és dolça? M’hi puc banyar?
L’aigua de s’Albufera des Grau és salobre. En la seva part oriental està connectada a la mar a través d’un canal anomenat sa Gola. A part d’aigua de la mar, rep aportacions d’aigua dolça de diferents torrents, la qual cosa fa que tingui una salinitat variable.
Està prohibit tant banyar-se com fer qualsevol activitat recreativa dins l’albufera, atès que es tracta d’una àrea de conservació predominant.

Accés

Cal pagar entrada?
No, la visita al Parc i a l’exposició del centre de recepció és gratuïta.

Transport

Hi ha transport públic per arribar al PN?
Per anar al Centre de Recepció no hi ha transport públic, s’hi ha d’anar en vehicle particular o en taxi.

Autobús:

Es pot anar a la població des Grau durant la temporada turística amb la línia 23 d’autobús públic des de Maó. Més informació
Es pot anar a l’entorn del cap de Favàritx durant la temporada turística amb la línia 43 d’autobús públic des de Maó. Més informació

Taxi Maó: 971 35 77 00 / 971 36 71 11

Activitats

Què puc fer al PN? Hi ha visites guiades?
Us recomanam que visiteu el Centre de Recepció (obert de dilluns a diumenge de 9 h a 15 h, telèfon: 971 17 77 05), on us informarem de les diferents alternatives que teniu disponibles a l’hora de visitar el Parc.
Exposició i audiovisuals al Centre de Recepció.
Dos aguaits per a l’observació d’ocells (ornitologia).
Tres itineraris autoguiats de recorregut curt: Santa Madrona, Llimpa i sa Gola.
Ruta GR223 “Camí de Cavalls” (etapes 1, 2 i 3).
Visita a l’entorn del far de Favàritx.
Platges.
Activitats i visites guiades organitzades per l’equip d’educació i interpretació ambiental del Parc, amb inscripció prèvia: enllaç agenda d’activitats

Serveis

Hi ha cap classe de servei (bany, font d’aigua, menjar…) al Centre de Recepció?
El Centre de Recepció té banys, però no disposa d’altres serveis, com bar o màquines de begudes. Per això, és imprescindible portar aigua i una mica de menjar, així com protecció solar i calçat adequat.

Itineraris

Quin itinerari es pot fer amb un cotxet de nadó o en cadira de rodes?
El PN disposa d’un itinerari parcialment adaptat en la seva major part: sa Gola. Des d’aquí es pot gaudir d’unes agradables vistes de s’Albufera.

Des d’on s’inicia el Camí de Cavalls des Grau a Favàritx?
Aquesta etapa comença just a l’inici d’un dels itineraris del PN sa Gola. L’entrada se situa just davant el km 6, uns metres abans de l’arribada al nucli d’es Grau. També s’hi pot accedir des de la platja des Grau. Des des Grau fins a Favàritx hi ha 8,6 km de distància.

Es pot visitar l’illa d’en Colom? Com?
Únicament les dues platges que hi ha a l’illa són de titularitat pública i visitables. La resta de l’illa és una àrea de protecció estricta i de propietat privada i, per tant, no és visitable.
Si no es disposa d’embarcació, la millor opció és anar en caiac des de la platja des Grau (possibilitat de lloguer a la mateixa platja). Es tracta d’una excursió senzilla i segura, sempre que no bufi vent de tramuntana (nord). També hi ha una empresa que fa trajectes en barca des del poble des Grau.

Bones pràctiques i restriccions

Puc passejar el meu ca pel Parc Natural?
Els animals de companyia estan prohibits a les zones pròximes a s’Albufera des Grau, a les salines d’Addaia, als itineraris de sa Gola, Santa Madrona i mirador de Cala Llimpa, a la zona de Favàritx i a l’Illa d’en Colom, entre d’altres.
Les aus identifiquen els cans, per inofensius que siguin i encara que els portem lligats, són una amenaça i són extremament sensibles als rastres (petjades, olors, pèl…) que aquests deixen, i arriben fins i tot a abandonar els nius i a deixar de fer-los en aquella zona.
Aquesta amenaça que senten les aus cap als cans i no cap a altres animals herbívors, com els cavalls o les vaques, es deu senzillament al fet que els seus orígens es remunten al llop, animal carnívor que va ser domesticat en la prehistòria, i és d’aquesta manera com els ocells els continuen identificant.
Segons la normativa del Parc (PORN, BOIB núm. 89, de 26 juny 2003), els animals de companyia estan prohibits a les zones definides de conservació predominant i protecció estricta. Per a més detalls, consultau els mapes i la normativa aquí: Normativa i mapes

Vull desenvolupar una activitat o fer-ne un ús dins el PN. Què he de fer?
D’acord amb el Pla d’ordenació de recursos naturals (PORN, BOIB núm. 89, de 26 juny 2003) cal demanar autorització per a les activitats següents:
Excursions o activitats de 25 persones o més, tant a peu com en bicicleta.
Pesca recreativa submarina.
Vols amb dron.
Acampades i bivac.
Altres.
Si teniu intenció de fer una activitat dins un Espai Natural Protegit com és el Parc Natural, us aconsellam que us informeu si està permesa, prohibida o és autoritzable.

Consultar la normativa
Sol·licitar informació o autorització

Què s’hi pot fer?

Normativa

Permisos i autoritzacions

Gaudiu

Agenda

Itineraris

Activitats permeses i característiques

Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu
Es pot anar a peu

Activitats permeses amb permís

Es pot anar a peu
h

Normativa

Cerrar tabs
Normativa

El Parc Natural de s’Albufera des Grau és un espai natural protegit que fou declarat mitjançant el Decret 50/1995, de 4 de maig, de creació del Parc Natural de s’Albufera des Grau, illa d’en Colom i cap de Favàritx. Aquest decret fou modificat posteriorment pel Decret 53/2002, de 5 d’abril i, finalment, pel Decret 51/2003, de 16 de maig, d’ampliació del parc natural de s’Albufera des Grau i de declaració de les reserves naturals de les illes des Porros, s’Estany, la bassa de Morella, es Prat i l’illa d’en Colom, que el substitueix.

S’Albufera des Grau compta també amb un pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN), aprovat mitjançant l’Acord de Consell de Govern de 16 de maig de 2003 (BOIB núm. 82, de 10 de juny de 2003).

El Parc ha estat declarat zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) d’acord amb la Directiva europea 79/409 de protecció de les aus que obliga a mantenir les poblacions d’aus i els seus hàbitats en bon estat. També s’ha proposat com a lloc d’interès comunitari (LIC) segons la Directiva 92/43. Aquestes zones conformen la xarxa Natura 2000.

El 6 d’agost de 2021 va entrar en vigor el Decret 39/2021, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Pla de gestió Natura 2000 de la Costa Est de Menorca i el Pla rector d’ús i gestió del Parc Natural de s’Albufera des Grau i de les reserves naturals de les illes des Porros (illots d’Addaia), s’Estany, la bassa de Morella, es Prat i l’illa d’en Colom (BOIB núm. 104, 05/08/2021).

El Parc representa la zona nucli de la Reserva de Biosfera de Menorca, distinció que va ser atorgada a l’illa per la UNESCO a l’octubre de 1993. Aquesta figura té l’objectiu de fer compatibles el desenvolupament socioeconòmic i la conservació del patrimoni natural a diferents parts del món, i implica un compromís ferm per part de les administracions competents per intentar mantenir un equilibri entre la conservació dels recursos naturals i les activitats humanes.

 

Normes generals de l’ENP
  • Passejau en silenci pels itineraris i camins adaptats a aquest efecte, així evitareu molèsties als altres visitants i a la fauna.
  • Cal tenir en compte que la major part del Parc és privada i hi ha diverses explotacions agrícoles i ramaderes on no es pot molestar.
  • Demanau autorització per a visites organitzades o per a grups de més de 25 persones.
  • No trepitgeu les dunes. No circuleu amb vehicles de motor, bicicletes o cavalls a les platges i a les dunes.
  • No fondegeu embarcacions damunt posidònia.
  • No hi faceu foc sense autorització ni hi acampeu.
  • No agafeu pedres ni lloses de cap zona del Parc.
  • No arrabasseu plantes ni molesteu la fauna.
  • No passegeu animals de companyia per les zones de protecció estricta i de conservació predominant com Favàritx i els itineraris de l’entorn de s’Albufera.
  • No faceu muntets de pedres.
  • No practiqueu la pesca submarina sense l’autorització específica del Parc.
Z

Permisos i autoritzacions

Cerrar tabs
Permisos

Usos i activitats que requereixen autorització escrita prèvia de l’òrgan gestor del Parc (sol·licitau autorització):

  • La pesca tradicional d’anguila.
  • La retirada de la posidònia.
  • L’explotació i la recol·lecció d’algunes espècies vegetals silvestres prioritàries.
  • La introducció i la multiplicació en els sistemes naturals d’espècies al·lòctones de flora.
  • L’aplicació dels tractaments fitosanitaris.
  • Els canvis d’ús de sòl cap a regadiu i l’ampliació dels actuals.
  • L’alliberament al medi natural d’espècies cinegètiques.
  • La pesca recreativa submarina.
  • Les activitats col·lectives de busseig recreatiu amb escafandre autònom (a partir de 8 persones).
  • Les activitats de més de 24 persones (excursions de senderisme, bicicleta, visites escolars i turístiques), sense perjudici de la resta d’autoritzacions d’altres administracions competents que siguin necessàries, així com dels titulars dels terrenys on es desenvolupin les activitats (quan es realitzin a terrenys privats).
  • Les sortides organitzades d’embarcacions, caiacs, piragües o surf a rem de grups de més de 24 persones quan es vulgui desembarcar en alguna de les zones terrestres del Parc.
  • Esdeveniments de més de 24 persones en zones d’ús limitat.
  • Els estudis de caire científic que impliquin una recol·lecció de mostres.

Usos i activitats prohibides:

  • La presència de cans a les zones humides i hàbitats associats, així com als itineraris del Parc Natural i determinats trams del Camí de Cavalls (Vegeu mapa).
  • Utilitzar vehicles de motor, de bicicletes i de cavalleria als sistemes dunars i platges.
  • Danyar la fauna silvestre llevat de l’activitat cinegètica i pesquera autoritzades.
  • Capturar en viu animals silvestres, recol·lectar els ous o cries, i fotografiar nius d’aus o altres activitats que puguin alterar-ne la reproducció.
  • Introduir fauna al·lòctona.
  • Caçar qualsevol espècie aquàtica o de prat.
  • Ancorar sobre les praderies de posidònia.
  • Realitzar qualsevol activitat recreativa de navegació i bany dins s’Albufera des Grau i la resta de zones humides.
  • Practicar motocròs, trial. Circular en tot terreny, motos i altres vehicles de motor fora de les carreteres i pistes.
  • Escalar a algunes zones del Parc.
  • Fer foc a les platges.
  • Deixar restes de fems tant a la terra com a la mar.
  • Fer qualsevol acció que provoqui un deteriorament del patrimoni cultural.
  • Dur a terme qualsevol activitat que generi contaminació atmosfèrica.
  • Fer renous que puguin pertorbar els valors ambientals i paisatgístics i la fauna.

Gaudiu dels ENPs

El Parc Natural de s’Albufera des Grau és un indret fràgil que cal visitar amb respecte i sense sortir dels camins. Totes aquelles activitats que s’hi realitzin no han d’alterar els valors paisatgístics, naturals i culturals del parc. Cal tenir en compte que molts de camins dins el parc natural són privats i sovint hi ha bestiar, no boteu cap paret. Al parc hi ha zones altament sensibles sota protecció estricta, aquestes zones no són visitables.
Recomanam dirigir-vos al Centre de Recepció Rodríguez Femenías, on us informarem sobre les activitats que podeu fer al parc i on podeu fer-les:

- Visita a l’exposició permanent i audiovisuals
- Préstec de prismàtics i mini guies d’ocells
- Cadires Joëlette
- Mapes i plafons informatius i interpretatius
- Itineraris autoguiats
- Observació d’aus als aguaits i pantalles que trobareu als itineraris
- Senderisme pel Camí de Cavalls
- Visites guiades i activitats
- Visites escolars

Agenda

Propers esdeveniments:

Itineraris

A continuació podeu consultar els itineraris disponibles per a aquest Espai Natural Protegit.

Referències

Per veure les referències de color del mapa, obriu el desplegable (a l’esquerra).

Sa Gola

Santa Madrona

Mirador de cala Llimpa

Cap de Favàritx

Camí de Cavalls

Itineraris disponibles​
Cerrar tabs itineraris

Sa Gola

Distància total (itinerari circular): 2,2 km 45 minuts. Dificultat: baixa. Descripció: Des de l’aparcament de l’entrada del poble des Grau cal caminar uns 250 m pel voral de la carretera direcció a Maó fins trobar unes barreres que indiquen l’inici de l’itinerari. De seguida veureu un pont de pedra que creua sa Gola i des d’on tindrem una visió de les antigues casetes dels pescadors. Seguint per la passarel·la de fusta s’arriba a un primer mirador. Un camí puja fins a un segon mirador, des d’on gaudireu d’una vista de gairebé tota l’Albufera. Després de travessat el bosc, l’itinerari acaba a la platja des Grau. per on podreu tornar a l’aparcament del poble tot vorejant la mar.
Itinerari equipat amb cartells interpretatius sobre els valors ambientals i patrimonial de la zona. Obert les 24h. Recorregut amb zones d’ombra. Accés a peu i amb bicicleta. Parcialment adaptat per a cadires de rodes i cadiretes infantils.

DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

Sa Gola
L’itinerari comença a l’aparcament del camp de futbol ubicat devora el nucli costaner des Grau. Des d’aquí hem de caminar uns 200 metres per la carretera de Maó as Grau fins que trobam un desviament a mà dreta, on, envoltada de tamarells, trobam una barrera d’ullastre. Si hi arribau amb bicicleta, hi trobareu un lloc per deixar-la. Sa Gola és el nom que rep un petit canal que connecta s’Albufera des Grau amb la mar. Un pont de de pedra la creua just a l’inici de l’itinerari. Davall del pont hi ha una de les comportes que regulen el flux d’aigua entre s’Albufera i la mar. Antigament aquesta regulació tenia finalitats pesqueres; actualment, la gestió està enfocada a la conservació de la llacuna. Amb les comportes es poden regular els nivells d’aigua (importants per a la supervivència de la vegetació subaquâtica), els rangs de salinitat (determinants per a la composició del plàncton i dels macròfits) i la connexió amb la mar (essencial per a la migració dels peixos). D’aquesta manera, l’ecosistema és idoni per a una gran varietat d’espècies animals i vegetals. Aquesta gestió s’ha fet imprescindible, ja que la sobreexplotació de l’aqüífer de s’Albaida, al terme municipal d’Alaior, ha fet eixugar algunes fonts que brollaven tot l’any cap a s’Albufera, i n’ha afectat la dinàmica.

El salicorniar
Una vegada passat el pont de pedra, trobam una passarel·la de fusta que protegeix la vegetació de salicorniar del pas de la gent. Aquesta zona es caracteritza per una tipologia de vegetació ben particular, adaptada als canvis importants del nivell de l’aigua i de la salinitat. Destaca la salicòrnia (Arthrocnemum fruticosum), la salada (Halimione portulacoides), la coca de la mar (Limonium ferulaceum) i la salsona (Inula crithmoides).

El mirador de la punta de sa Gola
Seguint el senyal cap al mirador, un cop passada la passarel-la de fusta, trobarm una pujada curta però intensa que hi condueix, des d’on es pot gaudir d’una vista panoràmica excepcional de s’Albufera cap a l’oest, i de sa Bassa Salada i el sistema dunar cap al nord. S’Albufera des Grau té una superfície d’unes setanta hectàrees i uns tres metres de profunditat màxima, i es troba envoltada de petits turons que li donen un aspecte encaixonat. És un dels millors llocs per gaudir de la posta de sol. Sa Bassa Salada és una petita llacuna salina aïllada de s’Albufera. Qualque estiu l’aigua de la bassa torna de color vermell per la presència d’uns bacteris que, quan es produeix una manca d’oxigen, sintetitzen uns pigments d’aquest color.

Els corrals de pesca
Baixant del mirador i observant la paret mestra, es pot veure el sistema de corrals de pesca tradicional. Són com una mena de piscines on s’acumulava una gran quantitat de peixos per a capturar-los seguidament amb diferents arts de pesca. Aquestes construccions s’annexen al coll de botella que es forma a la llacuna abans que aquesta comuniqui amb la mar. Per conduir els peixos des de la llacuna cap als corrals s’aprofitava l’empenta de les torrentades d’aigua dolça que entrava amb força dins la llacuna, o be la mateixa necessitat dels peixos de fresar. Això els portava cap a un sistema de parets, anomenat enfàs, que estava connectat amb el sistema de corrals a través de vàries comportes. A la llacuna de s’Albufera des Grau només es permet la pesca tradicional de l’anguila, que queda sotmesa a l’autorització prèvia de l’Administració competent.

El sistema dunar
Continuam l’itinerari dirigint-nos cap a la platja per la zona dunar, on podem observar les dunes fixades per la vegetació. Fa dècades es va talar de forma insostenible part del savinar per aprofitar-ne la fusta, i també per construir-hi una part del poble i el camp de futbol. Posteriorment, es varen sembrar pins per repoblar la zona. Actualment, ja s’hi pot observar la recuperació de la vegetació original de savines (Juniperus phoenicea subsp. turbinata), aladerns (Rhamnus alaternus) i qualque alzina jove (Quercus ilex). Les savines són uns arbres que presenten unes arrels superficials que sostenen bé la duna, abasten molt de terreny i poden aprofitar l’aigua que es filtra o la poca que reté l’arena. Un dels mamífers que viuen a la duna fixa és la rata negra (Rattus rattus), que s’alimenta de les pinyes joves. També és possible veure-hi qualque eriçó (Atelerix algirus). Entre les aus destaquen espècies forestals com la tórtora (Streptopelia turtur), el pinsà (Fringilla coelebs) o la primavera (Parus major). Entre els rèptils, destaca la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), que té aquí una de les densitats de població més altes del món. Pel que fa als insectes, podem trobar-hi un petit escarabat de color blau verd metàl·lic, endèmic de les Illes Balears, la monja o escarabat de sang (Timarcha balearica). El camí continua cap as Bol Llarg, ja a la platja des Grau, on trobam el sistema dunar, un ecosistema molt fràgil perquè es mou i perquè està sotmès a la pressió humana durant els mesos d’estiu. Per conservar-lo, es duen a terme una sèrie d’actuacions, com ara la delimitació de la zona d’ús per als banyistes i la redistribució de Posidonia oceanica com a barrera de retenció d’arena. Aquesta gestió ha permès recuperar el sistema dunar de forma considerable al mateix temps que es conserva l’arena de la platja. Dins la zona dunar més propera a la mar hi descobrirem tota una sèrie de plantes que estan perfectament adaptades a viure sobre un substrat arenós, molt inestable i que perd l’aigua amb molta facilitat. Destaquen el lliri de platja (Pancratium maritimum), el card marí (Eryngium maritimum), la gramínia (Elymus farctus) i el borró (Ammophila arenaria).

La zona marina al Parc
A la zona marina trobam les praderies de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa, fanerògames marines que tenen una doble funció molt important: les restes mortes s’acumulen a la vora de la platja i protegeixen l’arena dels temporals d’hivern, i a més els estolons de les plantes vives retenen l’arena, i les fulles esmorteeixen l’efecte de les ones sobre el fons arenós. També hi podem trobar una sèrie de comunitats d’algues d’ambients rocallosos, entre les quals destaquen per abundància les algues del gènere Cystoseira (conegudes pel nom herba de salpes), molt castigades a tota la Mediterrània, ja que són molt sensibles a l’excés de freqüentació i a la contaminació. Des d’aquí podem tornar per la platja fins al poble des Grau, zona residencial que ha sabut mantenir el seu caràcter menorquí.

Santa Madrona

Distància total (d’anada i tornada): 2,8 km (1 hora i 15 minuts). Dificultat: mitjana. Descripció: A 400 m del centre de recepció en direcció nord trobareu un petit aparcament on s’inicia l’itinerari. En aquest itinerari hi trobareu pantalles i aguaits per a l’observació d’aus. Al final de l’itinerari s’arriba a es Prat, que és la zona més somera de la llacuna amb un important canyissar. L’hivern es l’època en que podeu observar major nombre d’espècies d’aus ja que arriben les migradores.
Recorregut pedregós i sense ombra. Accés a peu. Obert les 24h.

DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

Centre de Recepció-Interpretació Rodríguez Femenias
El recorregut parteix del Centre de Recepció-Interpretació, que podem visitar abans o després de realitzar l’itinerari. Ofereix una exposició permanent sobre els ecosistemes de s’Albufera des Grau i la projecció d’un audiovisual sobre s’Albufera. És el punt de partida de les visites guiades i altres activitats que s’ofereixen dins el Parc. A l’aparcament del centre de recepció s’hi pot deixar el cotxe i, si continuam per la carretera uns 200 metres, arribarem fins a una rotonda amb una olivera. Al costat esquerre de la rotonda trobarem una barrera de fusta d’ullastre i una escala de pedra per on passarem. Aquí comença l’itinerari. Sols començar l’itinerari trobarem, a mà dreta, unes pantalles de fusta darrere les quals podrem gaudir d’una vista panoràmica de la Cala de sa Font sense molestar l’avifauna. Si continuam per l’itinerari, arribarem a una bifurcació del camí on haurem de girar a la dreta i, després, a pocs metres, tornarem a haver de girar a la dreta per arribar a la Punta de les Ànedes.

Observar les aus des de la Punta de ses Ànedes
Baixant a la Punta de ses Ànedes, hi ha dues pantalles de fusta a mà esquerra i una caseta de fusta davant la qual podrem observar les aus d’una manera privilegiada sense que aquestes notin la nostra presència. Les aus que observam des d’aquest paratge utilitzen la llacuna com a zona de descans i alimentació. Algunes d’aquestes aus viuen durant tot l’any a s’Albufera (sedentàries), mentre que altres sols romanen allí temporalment (migratòries). Entre les aus migratòries podem distingir les que procedeixen del nord d’Europa, que estan a la llacuna entre els mesos de novembre i febrer (hivernants), i les que provenen d’Àfrica i ens visiten per passar l’estiu i criar (estivals). Les aus aquàtiques que observam de manera més fàcil són les fotges (Fulica atra), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), els corbs marins (Phalacrocorax carbo), el rabassot (Aythya ferina), l’agró gris (Ardea cinerea) i el camallarga (Himantopus himantopus), entre d’altres. A més, hi podrem veure altres espècies emblemàtiques, com l’àguila peixatera (Pandion haliaetus) i la milana (Milvus milvus). Les fotges (Fulica atra) són les aus més nombroses del Parc: de color negre i amb el bec blanc, són especialment abundants a l’hivern, tot i que una petita població roman durant tot l’any a la llacuna. S’alimenten de plantes com les hidròfiles (Ruppia cirrhosa i Potamogeton pectinatus). El corb marí gros (Phalacrocorax carbo subsp. sinensis), de color negre i cos estilitzat, arriba durant l’hivern en gran nombre des de Dinamarca, Holanda i Alemanya per a alimentar-se de peix. Els camallarga (Hymantopus himantopus) són de color blanc i tenen les cames llargues i els peus plans, la qual cosa els permet caminar per damunt el fang. Quan se senten en perill emeten un crit característic i, per això, a les Illes se’ls ha posat el nom popular d’avisadors. No resulta estrany veure en ocasions l’espectacular activitat de l’àguila peixatera (Pandion haliaetus) mentre pesca a la llacuna llises i anguiles amb les urpes. En algunes zones de s’Albufera hi ha posadors, que les aus empren com a lloc de descans i vigília. Després d’observar les aus, continuam el nostre itinerari i tornam pel mateix camí que ens ha conduit a la Punta de ses Ànedes.

La vegetació de zona humida de la cala de Santa Madrona
Un centenar de metres més endavant arribarem a la cala de Santa Madrona, on podem observar al costat de l’aigua la vegetació típica de les zones humides. Es tracta d’espècies hidròfiles (d’aigua dolça), com el canyís (Phragmites australis) i la campaneta de la Mare de Déu (Calystegia sepium), o halòfiles (d’aigües salobres), com determinats joncs (Scirpus maritimus i S. littoralis), el tamarell (Tamarix africana) i el salicorn fi (Salsola soda). També apareixen espècies de joncs, com el Juncus subulatus, J. acutus o J. maritimus. Continuarem l’itinerari fins que trobem un camí més ample. Des d’aquest punt podem tornar a l’inici de l’itinerari, girar a l’esquerra, o seguir la resta de l’itinerari, girant a la dreta. Si seguim fent l’itinerari, hem d’anar sempre cap a ponent, fins a trobar un desviament a mà dreta que ens conduirà cap a la part final del recorregut, just davant els illots anomenats Illot d’en Mel i Illot des Cagaires.

Els illots de l’interior de la llacuna
A la part occidental de s’Albufera hi ha tres illots. El de major extensió rep el nom d’Illot d’en Mel: aquí trobarem l’única població de sargantana balear (Podarcis lilfordi) que habita a un illot interior. Podem observar també l’Illot d’en Petit o des Cagaires, un petit escull, inconfusible pel seu color blanc a causa de les dejeccions que hi deixen multitud d’exemplars de corb marí. També dins la llacuna veurem l’Illot des Pardals i l’Illot des Soldat. La importància de conservar la sargantana de l’Illot d’en Mel condiciona la gestió de l’aigua que es fa a s’Albufera des Grau, ja que una baixada molt gran del nivell de l’aigua en posaria en perill la supervivència: això facilitaria l’arribada a l’illot de potencials depredadors, com els gats i els marts.

Es Prat
Un poc més endavant, just abans del final de l’itinerari, trobarem dues pantalles més de fusta. Des d’aquest punt podrem gaudir d’una vista panoràmica des Prat de s’Albufera. Es Prat de s’Albufera és una zona impermeable i gairebé plana que queda inundada durant l’hivern. Constitueix un hàbitat idoni per a moltes espècies vegetals, com les orquídies, i per a alguns animals, com les libèl·lules emperador, els ànecs, els granots i els marts. Durant els anys cinquanta, es Prat es va convertir en una zona on es cultivava arròs, tot i que aviat es va abandonar aquesta activitat perquè era poc rendible. Actualment, per la zona hi passegen, de manera esporàdica, vaques de raça menorquina.

L’activitat agrària del Parc
Des d’aquest punt poden veure’s, darrere es Prat, les planícies de Favàritx, planícia actualment agrícola on hi ha diversos llocs, com sa Boval Vella, l’estància des Prat i sa Bovaleta i, al fons, el monument geomorfològic de sa Sella, amb la seva forma típica de cadira de muntar a cavall. Els llocs són les unitats socioeconòmiques rurals de l’illa. Actualment, la principal activitat dels llocs és la cria de bestiar boví per fer a formatge, amb un sistema de producció semiextensiu. Aquest sistema de producció, juntament amb la rotació tradicional dels cultius (a les terres de sembra o sernes), ha configurat una estructura del territori amb un mosaic de zones de pastura, zones de cultiu i zones boscoses. Aquesta estructura permet mantenir la qualitat paisatgística i l’existència d’una elevada biodiversitat. El manteniment dels usos que són compatibles amb la conservació dels valors naturals és un dels principals objectius de la gestió del Parc Natural de s’Albufera des Grau.

Mirador de cala Llimpa

Distància total (d’anada i tornada): 1,7 km (40 minuts). Dificultat: mitjana. Descripció: L’inici de l’itinerari es traba al petit aparcament que hi ha a 400 m del centre de recepció en direcció nord. A poca distància de l’inici trobareu un aguait per a l’observació d’aus, i al final un mirador amb vistes a la zona de les comportes de s’Albufera. La millor época per observar ocells és a finals de tardor i l’hivern ja que la majoria dels migrants arriben a aquesta època.
El camí és pedregós i amb poca ombra. Accés a peu. Obert les 24h.

DESCARREGAR ITINERARI

 

Etapes

Centre de recepció e interpretació Rodríguez i Femenias
El recorregut comença davant el centre de recepció i interpretació del Parc natural de s’Albufera des Grau. Aquest centre es dedicà a l’il·lustre botànic menorquí Joan Joaquim Rodríguez i Femenias, estudiós de principi de segle XX, que va fer el primer catàleg exhaustiu de la flora de Menorca, a més de nombroses aportacions al coneixement del món de les algues i la flora en general. El centre va començar a funcionar el mes de gener del 2004 i ofereix la possibilitat de veure-hi una exposició permanent sobre els ecosistemes de s’Albufera des Grau i de gaudir de la projecció d’una audiovisual sobre aquesta zona protegida. És el punt de partida de les visites guiades i altres activitats que ofereix el Parc. Podem deixar el vehicle a l’aparcament del centre de recepció i, seguint la carretera cap a la llacuna, a uns 200 metres, trobarem la rotonda de l’olivera. Després de passar la barrera d’ullastre que hi ha a mà dreta de la rotonda, comença el camí del nostre itinerari.

La diversitat vegetal
Al cap de pocs metres d’haver passat la barrera, ens trobam amb un desviament a mà esquerra pel qual arribam fins a l’aguait d’en Biel, una caseta de fusta des d’on podem observar les aus de la cala de sa Font. Tornam fins al camí principal i continuam per un pendent suau fins a arribar a 20 metres sobre el nivell de la mar, just per damunt dels penyals més alts de s’Albufera des Grau (dalt Es Tamarells). Molt aviat el camí es bifurca i continuam pel de l’esquerra, on tot seguit hi ha una barrera d’ullastre pel costat de la qual hem de passar. En aquesta zona hi és present la comunitat d’ullastre (Olea europaea var. sylvestris) i d’arangí bord (Prasium majus), anomenada Prasio-Oleetum o ullastrar menorquí. Els arbres més característics que acompanyen l’ullastre són la mata (Pistacia lentiscus), la llampuga (Rhamnus alaternus) o els aladerns (Phillyrea media i P. latifolia). Entre altres plantes termòfiles, és a dir, adaptades a viure en llocs on les temperatures són elevades, destaquen la mula (Euphorbia dendroides), que perd la fulla a l’estiu; la trompera (Ephedra fragilis), amb formes capritxoses modelades pel vent, i l’argelaga (Calicotome infesta), que a la primavera omple de groc el camí. Aquests penyals orientats cap al nord tenen espècies interessants de floració hivernal, com les asses grogues (Narcissus tazetta) o l’allassa blanca (Allium triquetrum).

Les orquídies
Per les zones on l’itinerari travessa espais oberts, a principi de primavera és freqüent trobar-hi multitud d’orquídies, com les mosques grogues (Ophrys lutea), les mosques petites (O. bombyliflora) i els galls (Serapias lingua). Les orquídies a Menorca són de mida petita però molt variades, són els escalons més moderns de l’evolució floral. De fet, la forma de les seves flors és un mecanisme molt eficaç per atreure els insectes i així ser pol·linitzades.

La sargantana balear a l’illot d’en Mel
Al primer tram de l’itinerari, si miram cap a la part occidental de s’Albufera, podrem observar els illots. El de més extensió és l’illot d’en Mel, que és l’únic illot interior de les Illes Balears en el qual viu una població de sargantana balear (Podarcis lilfordii). Aquesta espècie és un endemisme de Mallorca i Menorca, que ha experimentat un procés d’evolució diferenciat a causa de l’aïllament geogràfic i que ha donat lloc a subespècies diferents a cadascun dels illots. La sargantana de l’illot d’en Mel va ser descoberta el 1999, fet que va suposar una aportació al coneixement de la història ecològica antiga de s’Albufera. La sargantana balear va desaparèixer de l’illa de Menorca amb l’arribada de l’ésser humà i els depredadors que aquest hi va introduir. L’existència d’aquesta espècie fa pensar que la llacuna que envolta l’illot d’en Mel no s’ha assecat almenys durant els darrers mil·lennis, ja que d’altra manera els depredadors la haurien extingit.

Urbanització Shangril·là
Continuam el camí travessant més barreres d’ullastre i arribam davant una casa habitada, vestigi de la urbanització Shangril·là. Aquest és el nom que es va donar a un projecte urbanístic que durant la dècada dels setanta havia d’ocupar tota la superfície sud de s’Albufera. S’hi preveia la construcció d’un camp de golf i la transformació de la llacuna en un port esportiu. Sens dubte, la transformació territorial i paisatgística de la zona hauria estat extrema. Una sèrie de moviments ciutadans van donar l’alerta pel que fa als impactes ambientals que podia tenir el projecte, veus que van ser escoltades per les administracions públiques, que van iniciar un procés de planificació urbanística i d’esponjament d’una zona que ja es trobava construïda. Aquest procés va culminar en part amb la declaració l’any 1995 del Parc natural de s’Albufera des Grau.

Mirador de ses Puntes
Seguim el camí i finalment arribam a ses Puntes, en què trobam uns bancs de pedra on podem descansar i gaudir del paisatge. El mirador és un punt privilegiat des d’on es pot veure a mà esquerra la punta de na Verda, a mà dreta la cala de Llimpa i enfront la zona de sa Gola. La punta de na Verda està coberta per una vegetació forestal i arbustiva típica. Mirant cap a la cala de Llimpa es pot observar la cobertura vegetal de les vores de s’Albufera amb jonc boval (Scirpus maritimus), salada (Halimione portulacoides) i qualque tamarell (Tamarix africana), que donen refugi a diverses espècies d’aus a l’època reproductora, com la fotja (Fulica atra) i el setmesó (Tachybaptus ruficollis). Cap a sa Gola es pot veure una massa de pins, i darrere, la mar.

Formació de s’Albufera des Grau
El mirador de ses Puntes és un bon lloc per comprendre la formació de s’Albufera des Grau. La superfície d’aigües lliures de s’Albufera és de 70 hectàrees. La profunditat és molt variable, amb una fondària màxima de 3 metres i una mitjana de 1,37 metres. El valor màxim arriba quan hi ha moltes pluges, i els valors més baixos tenen lloc a l’estació estiuenca, quan les pluges han cessat i l’evaporació és més intensa. S’Albufera té una forma estreta i allargada amb un perímetre irregular, i està situada en terrenys del període carbonífer, que van aflorar de la mar fa uns 200 milions d’anys amb la formació de la serralada herciniana. L’origen de la llacuna es deu a la presència d’una falla sobreexcavada per un riu durant les eres geològiques en què el nivell de la mar estava molt per sota i la pluviositat era més alta que l’actual. Ja durant l’era quaternària el nivell de la mar va pujar i es formà una barra dunar que va afavorir la formació de l’albufera i l’acumulació de gran quantitat de sediments, els quals van conformar el pla de Favàritx i el prat de s’Albufera tal com els coneixem avui dia. Aquí acaba l’itinerari. Podem tornar fins al centre de recepció i interpretació pel mateix camí d’anada.

Cap de Favàritx

Descripció: El cap de Favàritx és un indret on la geologia i la tramuntana configuren un paisatge singular. Es pot visitar l’entorn del far de Favàritx i pel camí de Cavalls es pot accedir a les platges verges de la zona.
Amb vehicle particular: cal agafar la carretera Maó- Fornells (Me-5) i després la carretera de Favàritix (Cf-1) i deixar el cotxe a l’aparcament senyalitzat a 2 km del far. Per arribar al far haureu de caminar dos quilòmetres per la carretera. Per arribar a les platges haureu de caminar un quilòmetre per la carretera i després agafar el camí de cavalls i caminar un altre quilòmetre.
Amb transport públic (operatiu durant els mesos d’estiu): podeu agafar l’autobús o taxi a Maó. El bus realitza tres aturades: aparcament (a dos km del far), accés platges (per arribar a la platja haureu de caminar un quilòmetre pel camí de cavalls) i far. Més informació http://www.mou-tmenorca.com/
A peu pel camí de Cavalls:
• Des Grau a Favàritx, 8,6 km, amb una durada aproximada de 3 hores.
• D’Addaia a Favàritx, 10 km, amb una durada aproximada de 4 hores.

Recorregut sense ombra.

 

Etapes

Un paisatge singular
El cap de Favàritx és un dels indrets més singulars de Menorca, un espai on la geologia i la tramuntana configuren el paisatge i on les condicions ambientals extremes han facilitat l’aparició de nombroses plantes exclusives d’aquest territori. Des del punt de vista geològic, és un dels paisatges més antics de totes les Balears. El substrat rocós domina el paisatge, format per esquists foscos, anomenats llosella, i per gresos també de color gris fosc, ambdós formats als fons marins durant l’era paleozoica. Els plecs i les fractures de les roques són conseqüència d’unes tensions enormes succeïdes a final del Carbonífer (fa entre 280 i 360 milions d’anys), que aixecaren els sediments acumulats al fons del mar i formaren grans cadenes de muntanyes, així com la primitiva Menorca.

Cos des síndic
Abans d’arribar al far, trobam una bassa temporal de gran importància ecològica, es Cós des Síndic, que es forma quan hi ha temporals i que serveix de zona de cria per a algunes aus limícoles.

Els socarrells
La gran exposició al vent sec i salat de tramuntana és el principal condicionant de la vegetació de Favàritx. Des del punt de vista botànic, destaquen, per darrere de les comunitats d’ensopegalls i fonoll marí, les comunitats de socarrells. Socarrell és el nom genèric que es dona a un conjunt de plantes espinoses, amb forma de coixinet i de fulles reduïdes que trobam a prop de la mar i als illots. Formen la comunitat vegetal amb major nombre de plantes endèmiques. A Favàritx, on la força del vent i els esquitxos de la mar tenen una gran amplitud, hi podem observar diverses espècies. A l’interior d’aquests, protegides del vent i de la sal, s’observen altres plantes fràgils, com l’endèmica margalideta de la mar.

Control d’espècies invasores
A fi de mantenir la biodiversitat en el parc es controla la presència d’espècies invasores, perjudicials per a la flora i la fauna autòctona, com és el cas del bàlsam, coneguda popularment amb el nom de patata frita (Carpobrotus edulis), planta sud-africana que s’estén com una catifa i recobreix ràpidament el sòl i les roques nues, i com a conseqüència elimina part de la flora local endèmica. Dins el parc aquesta planta provoca un problema de conservació, sobretot a la zona de Favàritx, on va arribar a cobrir més de 4 hectàrees. Periòdicament es realitzen actuacions per erradicar-la.

Camí de Cavalls

Dificultat: mitjana/alta. Descripció: El Camí de Cavalls és un camí històric que dona la volta a l’illa pel litoral. El camí es pot recòrrer a peu, a cavall o en bicicleta de muntanya, tot i que hi ha zones de dificultat tècnica. A la zona del parc hi ha dos trams del Camí de Cavalls:
De es Grau- Favàritx: 8,5 km (3 hores, només anada)
De Favàritx- Addaia: 7,5 km (3 hores, només anada)
D’Addaia a Favàritx: 10 km, (4 hores, només anada)
D’es Grau a Binillautí: 2,5 km (40 minuts, només anada)

Trams sense ombra. Obert les 24h.

 

Etapes

El Camí de Cavalls és un sender històric de 185 km que ressegueix la costa de l’illa. Té 20 trams, dos dels quals transcorren dins el parc natural. Els seus orígens semblen situar-se en temps del rei Jaume II. Durant els períodes de sobirania angleses i franceses se’n va mantenir l’ús. Per exemple, durant el primer període de sobirania anglesa, el governador Richard Kane, l’any 1736, el considerà com un “camí reial” i, com a conseqüència, ordenava mantenir-lo “net i transitable com es feia antigament”. El Camí de Cavalls es va recuperar per a l’ús públic després d’anys de reivindicacions populars. Finalment, responent a aquesta demanda social, l’any 2000 s’aprovà al parlament de les Illes Balears la Llei de Camí de Cavalls amb l’objectiu de consolidar-ne l’ús general, lliure i gratuït.

Saber-ne més

Natura, flora i fauna

Patrimoni i història

Educació Ambiental

Natura, flora i fauna

L’ullastrar ocupa totes les zones interiors del Parc, excepte les fondalades més humides, les àrees inundades i la franja litoral. Aquesta formació densa i espessa està dominada per l’ullastre (Olea europaea var. sylvestris) i l’acompanyen espècies com la mata (Pistacia lentiscus) i l’aladern de fulla ampla (Phillyrea media) i, als costers més secs i pedregosos, la mula (Euphorbia dendroides).

Allà on la profunditat del sòl o l’orientació permeten una major humitat, hi ha petites clapes d’alzinar i, a les zones inundades, hi creix la vegetació higròfila.

A les platges trobam vegetació dunar ben desenvolupada i al litoral rocós, els socarrells, conjunt d’espècies espinoses amb forma de coixí, morfologia condicionada pels esquitxos de la mar i el vent. Aquests socarrells formen part de les comunitats vegetals amb major nombre d’endemismes de Menorca.

El Parc destaca per la diversitat d’aus. Hi ha espècies aquàtiques, com les anàtides, les fotges o els cagaires; a més de rapinyaires, com l’àguila peixatera, el milà o el soter.

Entre els rèptils i els amfibis, hem de destacar la sargantana gimnèsica (Podarcis lilfordi), endèmica de Mallorca i Menorca i present exclusivament als illots, on s’ha anat diversificant en subespècies. A més, hi ha altres espècies interessants, com ara el calàpet, la reineta, les tortugues de terra i d’aigua, la sargantana italiana o la serp de garriga i la blanca. Entre els mamífers destaquen els carnívors com ara el mostel o el mart, insectívors com l’eriçó, a més de rosegadors com la rata cellarda.

El Parc compta amb una franja de medi marí on hi ha representats fons de diferents tipus. A les zones de fons tous dominen les praderies de posidònia. A les cales tancades i poc profundes apareixen unes altres comunitats, com ara les de Cymodocea i Zoostera, plantes marines molt escasses a la Mediterrània. Però també hi ha fons rocosos amb comunitats d’algues interessants. En tots dos tipus de substrat hi podem trobar diverses espècies de peixos i invertebrats.

Sistema agropecuari

Formen part de l’àmbit del Parc unes comunitats agroforestals en bon estat de conservació, on l’acció humana ha afavorit un ambient d’una gran biodiversitat vegetal i animal. Aquestes comunitats estan constituïdes per camps de pastura extensiva de bestiar boví i oví, camps de farratge i cereals d’hivern per alimentar el bestiar i camps en guaret, alternats amb zones d’ullastrar més o menys esclarissat.
El conjunt de comunitats forma un mosaic paisatgístic on la diversitat d’hàbitats afavoreix la coexistència de multitud d’espècies de flora i la seva fauna associada. Així, la diversitat actual és fruit d’un equilibri en el qual el manteniment de l’activitat ramadera ha tengut un paper decisiu.

Patrimoni i història

El Parc Natural de s’Albufera des Grau va ser declarat com a tal mitjançant el Decret 50/1995, de 4 de maig, després d’anys de mobilitzacions socials que demanaven la protecció de la zona. L’any 2003 s’amplien els límits del Parc fins a ocupar un total de 5183,61 ha, tant marines com terrestres, i es declaren cinc reserves naturals (les illes d’Addaia, s’Estany, Bassa de Morella, es Prat i l’illa d’en Colom) amb l’objectiu de conservar els indrets especialment sensibles i amb valors de gran interès. A més, gairebé tota la zona està inclosa dins una àrea natural d’especial interès (ANEI), forma part de la xarxa Natura 2000 i és nucli de la Reserva de la Biosfera.

Al Parc estan ben representats diferents elements del patrimoni cultural de Menorca. La riquesa d’elements arqueològics (talaiots, navetes, taules…) i etnològics (parets seques, barraques…) és testimoni de la convivència de l’ésser humà amb la natura en aquesta zona des de temps prehistòrics. Algunes cases de lloc són representatives de l’arquitectura tradicional menorquina.

Un bon exemple de la cultura talaiòtica present al Parc és el poblat talaiòtic de sa Torreta de Tramuntana. Del poblat, actualment, se’n conserva el talaiot, el recinte de taula i diferents cases. Les excavacions arqueològiques realitzades han descobert la base d’una naveta funerària, construïda amb tècnica ciclòpia, i restes de cases talaiòtiques. S’hi accedeix per la carretera Me-7 de Maó a Fornells: al punt quilomètric 4,5, a la dreta, hi ha un camí rural, el camí de sa Boval, pel qual s’accedeix als llocs de sa Torre Blanca i sa Torreta de Tramuntana. A l’altre costat de les cases de sa Torreta hi ha el poblat. L’horari de visita és de 9 h a 13 h tots els dijous de l’any.

Educació Ambiental

Activitats educatives disponibles actualment.

Equipaments

Centres d’informació

Centre de visitants

Oficines

Cerrar tabs
Centres d’informació, Oficines, altres

Centre de recepció de visitants Rodríguez Femenías i oficines del parc
Carretera des Grau (Me-5) desviament de Llimpa km 3,5, Maó 07710
Telèfons: 971 17 77 05 / 609 601 249
Horari del centre de recepció: de 9 h a 15 h de dilluns a diumenge
Horari d’oficina: de 9 h a 15 h de dilluns a divendres

Accessibilitat (cadires Joëlette)

Les persones que no puguin accedir al medi natural, per qualsevol dificultat física o psíquica, poden sol·licitar fer un itinerari amb cadira Joëlette. Per a més informació, podeu consultar el fullet a www.caib.es
Per elegir entre la nostra oferta d’itineraris us podeu posar en contacte amb el personal del parc, qui us suggerirà diverses opcions.

  • La sol·licitud de la cadira s’ha de fer almenys amb tres setmanes d’antelació.
  • La visita s’acordarà sempre que hi hagi voluntaris disponibles.
  • El préstec de la cadira és completament gratuït.

Documentació

Guies, Tríptics, memòries anuals

Guies, Tríptics, memòries anuals

Cerrar tabs
Veure Documentació